i Torrelles de Foix | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Torrelles de Foix

Municipi
Alt Penedès
Torrelles de Foix
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb el Baix Penedès i l’Alt Camp.
Població: 
2.463 h
[2009]
Extensió: 
37 km2

Situació i presentació

El municipi de Torrelles de Foix és situat al NW de la comarca de l’Alt Penedès. D’una extensió de 36,67 km2, limita al N amb els termes de la Llacuna (Anoia) i de Font-rubí, a l’E amb Sant Martí Sarroca, al S amb el Montmell (Baix Penedès) i a l’W amb Pontons. Travessa el terme la carretera local que, sortint de Vilafranca del Penedès, passa pel poble de Torrelles de Foix i el comunica amb la AP-2. Comprèn el poble de Torrelles de Foix, la urbanització Can Coral i les caseries i veïnats de les Llombardes, Cal Via, la Berna, el Cosconar, el Mas Bertran, Can Croset, el Pany i la Plana de les Torres.

El terme és accidentat al N per la Plana de Font-rubí (758 m), l’altiplà de les Llombardes (706 m) i els contraforts de la serra dels Esgavellats. A la banda de ponent, a prop del límit amb Pontons, és notable el puig de les Torres (758 m) i, més avall, la Roca del Papiol (707 m), fita de quatre termes: Torrelles de Foix, Pontons, Aiguamúrcia (Alt Camp) i el Montmell (Baix Penedès), contraforts orientals de la serra del Montmell. El terme comprèn una bona part de la capçalera del riu de Foix i, també, la conca mitjana de la riera de Pontons, afluent del riu de Foix. Aquest neix al terme de la Llacuna, per dos braços, un al vessant sud de l’Espinagosa i l’altre, anomenat torrent de la Pollina, procedeix del Puig Castellar; ambdós rierols s’ajunten al terme de Torrelles. El riu de Foix —en un tram curt— passa pel terme de Pontons, a prop de Maspontons, fins que, després de recórrer els Molinots i el Molí de l’Horta, el curs entra de ple en el terme de Torrelles. Aigua avall travessa les gorges del riu de Foix i, en sortir-ne, rep per la dreta les aigües del torrent de Can Rossell, recollides, les unes i les altres, per la resclosa de Dosrius. El tossal de Foix (688 m) i el puig on hi hagué el castell de Foix (642 m) vetllen en aquest punt el curs del riu, des de la seva riba esquerra. Al sector oriental el terreny esdevé més planer i el riu de Foix penetra en terme de Sant Martí Sarroca, a prop de Cal Sisplau. La riera de Pontons, procedent del terme que li dóna el nom, entra al de Torrelles per la gorja del Mas de la Riera i, paral·lela al riu de Foix, assoleix terres més planes passat el pèlag de les Dous i rega algunes hortes al peu del poble de Torrelles de Foix, cap de municipi. Hom confon sovint la riera de Pontons amb el riu de Foix, pel fet que les aigües de la riera voregen Torrelles de Foix. Els dos cursos recullen gairebé la totalitat de les aigües pluvials del terme, a excepció de les que, pel torrent del Mas de les Comes, desguassen a la riera de Marmellar, que també és afluent del riu de Foix.

La part muntanyosa del terme pertany al període del Triàsic mitjà, caracteritzat pel predomini de calcàries sovint fossilíferes (Muschelkalk), que temps enrere s’aprofitaren en algun forn de calç i sempre com a material de construcció. Abunden els fenòmens càrstics, amb coves i avencs, en alguna de les quals s’han fet troballes prehistòriques (coves del Pany i de la Masia, a prop del riu de Foix, amb materials de l’Eneolític).

La població i l'economia

La població del terme (torrellencs), de 1.479 h el 1860, assolí el seu màxim demogràfic al s. XX (el 1900 amb 1.676 h). D’aleshores ençà, però, ha tendit a la regressió, bé que des del 1970 sembla frenada, gràcies a la industrialització. El 1920 hi havia 1.399 h, el 1940, 1.276 h, el 1960, 1.025 i el 1970 la població pujà als 1.113 h. A partir d’aquest darrer any les dades mostren un lleuger augment: el 1981 tenia 1.122 h, i el 1991 i el 2005 havia augmentat a 1.272 h i 2.175 h respectivament.

La superfície conreada del municipi és dedicada gairebé tota al secà, malgrat la presència dels dos rius. Predomina la vinya, per bé que els cereals, que havien estat el principal conreu, mantenen encara bona part de la seva importància. Hom troba també olivera, ametllers, fruiters (sobretot préssec), farratge, llegum i patates. Les hortes es concentren a les vores de la riera de Pontons, a prop del poble de Torrelles de Foix. A la part muntanyosa la superfície no conreada es compon de boscos de pi blanc amb alguna clapa residual d’alzinars o roures. A prop dels rius hom troba arbres de ribera. Pel que fa a la ramaderia, hi ha granges avícoles, porcines i alguns ramats d’ovelles. La indústria mai no ha estat gaire representativa en l’economia del municipi, encara que des de la dècada del 1980 ha augmentat la seva importància. Destaca una fàbrica tèxtil. Les pedreres de guix, abans explotades, s’han abandonat.

El poble de Torrelles de Foix

El poble de Torrelles de Foix és situat en una petita plana (368 m d’altitud), a l’esquerra de la riera de Pontons. El 2005 tenia 1.321 h. L’església parroquial de Sant Genís va ser fundada a mitjan segle XVIII, ja que la parròquia antiga era la de Santa Maria de Foix. Des de la segona meitat del segle XVI els Peguera, senyors de Foix, hi tingueren un castell o casa senyorial, amb capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Del casal dels Peguera, només en queda un mur i algunes restes esparses al soterrani que hi ha a la casa que ocupa avui l’antic emplaçament. La capella del Roser, a la plaça de les Moreres, havia estat construïda al segle XVI i durant molt de temps s’utilitzà com a garatge; actualment acull la biblioteca municipal. A prop del poble, aigua amunt de la riera de Pontons, hi ha l’indret de le Dous, les aigües de les quals són ara aprofitades per a l’abastament del poble.

De les diverses associacions de caire cultural i recreatiu en destaquen l’Associació Cultural Torrelles de Foix i l’Agrupació Amics de Foix. La festa major s’escau per Sant Genís, el 25 d’agost.

Altres indrets del terme

Les Llombardes i el castell i les coves de Secabecs

Entre els nuclis menors de poblament del terme de Torrelles cal esmentar les Llombardes, veïnat de cases escampades situat a l’extrem nord-oest del terme, a prop del límit amb la Llacuna, en un altiplà entre els 650 i els 700 m d’altitud anomenat la plana de les Llombardes. L’any 2005 tenia 26 h. El nucli principal, la Llombarda Vella, és al quilòmetre 20 de la carretera de Vilafranca a la Llacuna. El mas de la Llombarda Nova és emplaçat a mà dreta de l’esmentada carretera, a 1 km de distància. La Llombarda era un dels llocs de la senyoria dels Peguera el 1632.

A prop de les Llombardes, dalt d’un turó acinglerat (621 m), hi ha el que fou antic castell de Secabecs, envoltat per dos torrents engorjats procedents de les Llombardes i de Can Facundo, respectivament, que desguassen al riu de Foix a prop del Molí de l’Horta. L’honor de Secabecs s’esmenta el 1213 en una confrontació de termes. El fogatjament de vers el 1370 consignava un foc de cavaller al castell de Secabecs. Al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Més tard fou convertit en masia, dita Ca l’Isaac. L’antic topònim es conserva en un mas proper, dit Can Soler de Secabecs.

Aigua avall del riu de Foix, hi ha les coves de Secabecs, encinglerades, on s’han efectuat troballes de ceràmica antiga.

L'Albereda, Dosrius, Dagues i la Mussarra

L’Albereda és una antiga quadra del terme de Torrelles de Foix, situada al quilòmetre 14,4 de la carretera de Vilafranca a la Llacuna, als contraforts de la Plana de Font-rubí, i a l’entreforc de dos torrents que en davallen. El seu origen és remot; hom sap que l’any 1203 Ramon Alemany va ven- dre el mas de l’Albereda al monestir de Santes Creus, que en completà la possessió amb altres compres efectuades els anys 1204 i 1212. Santes Creus va retenir el lloc fins el 1625, any en què el va vendre als senyors del castell de Torrelles, que aleshores eren els Peguera. La quadra de l’Albereda tenia 8 focs segons el fogatjament de vers el 1370.

També fou de Santes Creus, des del 1230 fins al 1625, la que fou antiga quadra de Dosrius. El topònim ha perdurat en la confluència del riu de Foix amb el barranc de Can Rosell. Un mas dit de Grainsola formava part de la quadra de Dosrius. Una altra quadra, que adquirí Santes Creus el 1226 i que alienà el 1625, és la de Dagues. Es conserva un mas anomenat Dagues als contraforts del Puig Castellar, a prop del torrent de la Pollina, que és un dels torrents que forma la capçalera del riu de Foix. L’heretat actualment anomenada la Mussarra és situada al migdia del terme, limitant amb Sant Martí Sarroca i en terreny bastant pla, a una altitud de 335 m. Els seus cellers són una bona mostra de l’arquitectura del segle XIX. No obstant això, el lloc és ben antic. De l’any 1143 és la nota d’unes deixes de Vidià de Sant Vicenç en “parròquia de Sant Cugat de Muscarra”. El 1156 llegim Muszarra, i el 1159, Almuzarra. La quadra de la Mussarra, per donació de Guillem de Tarragona, passà el 1230 a patrimoni de Santes Creus i, curiosament, la parròquia va prendre l’advocació de sant Jaume i sant Corneli. En tenia cura el rector de Foix, al qual s’assignaven els delmes i les primícies d’aquesta quadra i de la de Dosrius. L’accés a la Mussarra es fa pel camí que, sortint de Sant Martí Sarroca, va a Can Miret i continua entrant al terme de Torrelles.

Altres nuclis de poblament

Cal Via, amb 25 h el 2005, és un agregat de cases escampades situat 4 km al N del cap de munici- pi, a 340 m d’altitud. És a la riba esquerra del riu de Foix i a prop de la carretera de Vilafranca del Penedès a la Llacuna. Antigament hi havia un molí fariner. És pintoresc el paratge dels pèlags de Cal Via i la font del mateix nom. La caseria i el mas de la Berna, amb 42 h el 2005, són situats en terreny pla (a 388 m d’altitud), a prop del límit amb Sant Martí Sarroca, a la dreta del riu de Foix. Un camí els comunica amb el cap del municipi, a 1,5 km de distància. Les Planes és un grup de cases escampades al N del poble de Torrelles, a mig camí entre el cap de municipi i l’antiga població de Foix. El terreny, relativament pla, és plantat de vinyes. Hom hi troba unes masies amb els curiosos noms de Cal Rei, Cal Deu, Cal General, Cal Jutge, Cal Governador i, també, Cal Paperines, Cal Blanc i Cal Negre, situades totes en un bon paratge a 480-500 m d’altitud i a 2 km del poble de Torrelles. A tocar hi ha la urbanització Can Coral, segon nucli de població del municipi ja que el 2005 tenia 474 h. Al NW hi ha el veïnat de les Torres, de masies escampades, la més important de les quals és el mas de les Torres, o les Torres Altes de Foix (748 m) a l’obaga del puig de les Torres (762 m). És una casa fortificada, edificada en diverses etapes, ja que hi ha sobreposició de diverses torres; la que és situada a la part posterior, rodona, sembla la més antiga. A la plana immediata hi ha algunes masies amb torres de defensa, com ara la de Can Dameta, que és habitada, i la de Can Pepó, abandonada i mig enrunada. Al N de les Torres hi ha la urbanització la Plana de les Torres, que tenia 138 h el 2005.

Altres nuclis del terme són el Cosconar, a l’esquerra del riu de Foix (68 h el 2005), el Mas Bertran, amb 47 h el 2005, Can Croset, amb 14 h el 2005, i compartit amb Sant Martí Sarroca, i el Pany, amb 13 h el 2005. Alguns dels masos dispersos pel terme són el de les Parellades, el Mas de la Pineda, el Molí de la Pineda i el Mas Guineu.

Santa Maria de Foix

L’església de Santa Maria de Foix fou parròquia de l’antic poble de Foix. És situada a prop del castell, del qual queden poques restes, dalt d’un espadat de 643 m, a la dreta del riu de Foix. Guillem de la Granada, senyor del castell de Foix, pel seu testament del 1198 féu unes deixes perquè els seus marmessors hi construïssin una església en honor de Déu i de la Mare de Déu. El 1263 hom té notícia que s’hi feien obres d’ampliació. El 1892 hi morí violentament el darrer rector mossèn Pallerols; aleshores fou suprimida la parròquia i el temple restà convertit en santuari de la Mare de Déu de Foix. D’origen romànic, conserva de l’estil primitiu la nau, coberta amb volta de canó, lleugerament apuntada, sostinguda per dos arcs torals. S'hi afegiren posteriorment dues capelles laterals, probablement a la mateixa època que l’absis primitiu fou substituït per un de poligonal. El mur de ponent és coronat per un campanar d’espadanya. La porta, amb arquivolta i grans dovelles, és situada a migdia. L’església i la rectoria són envoltades d’un mur. Fins el 1936, que va ser destruïda, s’hi venerava una imatge de la Mare de Déu, que era una talla de fusta bruna de tradició romànica. Al peu del tossal de Foix, a uns 400 m, hi ha el santuari de Foix, que va ser construït el 1707, com consta en la seva portalada, per ordre del coronel Ramon de Peguera, al servei del rei arxiduc Carles III.

La història

El lloc de Torrelles pertanyia al terme de l’antic castell de Foix, documentat el 1067. El castell va pertànyer al reputat burgès barceloní Bernat Marcús (que morí el 1166), conseller de Ramon Berenguer IV. Aquests anys (1161) apareix documentat un personatge anomenat Miró Guillem de Torrelles, que signa en algunes transaccions de béns de la contrada. El 1172 era senyor del castell de Foix Guillem de Bell-lloc, que també posseïa els castells de Font-rubí i Subirats. El 1185 surt esmentat per primera vegada el lloc de Torrelles de Foix. El 1196 o 1197 Arnau de Besons vengué a Guerau de Besons un mas que posseïa al terme del castell de Foix, anomenat Rainers. En la venda fa de testimoni Eimeric de Riudefoix. El 1198 Guillem de la Granada concedeix, per testament, el castell de Foix a Guillem de Tarragona. Sembla que aleshores era castlà del castell Pere de Banyeres. Per aquest testament Guillem de la Granada féu unes deixes perquè els seus marmessors hi edifiquessin una església en honor de Déu i de la Verge Maria. El 1230 Guillem de Tarragona era senyor d’aquest castell. El 1288 pertanyia a Guerau de Cervelló i el 1370 encara era d’aquest llinatge. El castell de Foix pervingué posteriorment a la corona, que l’alienà el 1388, quan el rei Joan I el vengué a Bernat de Pinós, juntament amb el mer i mixt imperi. Bernat de Pinós donà el castell al seu fill Roger de Pinós. Una successora col·lateral al segle següent es titulava senyora de Foix i de Torrelles, de nom Agraïda de Vilafranca, que es casà amb Guerau Gilabert de Cruïlles, senyor de Riudarenes. La filla, Maria Agraïda de Cruïlles i de Vilafranca, es casà amb Guerau de Peguera i de Montbui. A la primeria del segle XVII el lloc de Foix, junt amb la quadra de l’Albereda, pertanyia encara als Peguera, que s’havien establert al lloc de Torrelles, on tenien un castell o casa senyorial. El 1603 consta que el vicari general de la diòcesi atorgà llicència a qualsevol sacerdot perquè pogués dir dues misses cada dia, “l’una on vulgui, i l’altra a la capella de Nostra Senyora del Roser, construïda al castell de Torrelles, gràcia que concedeix a petició de don Lluís de Peguera, senyor del dit castell”. Els Peguera posseïren, a més, durant gairebé tres segles, els llocs de Foix, Secabecs, l’Albereda i la Llombarda. Guerau de Peguera i Berardo, del partit austriacista durant la guerra de Successió, fou nomenat pel rei Carles III de Catalunya Aragó primer marquès de Foix el 1710. El seu fill es casà amb Gertrudis d’Armengol i Despujol, baronessa de Rocafort de Queralt, i la nissaga dels Peguera s’extingí amb llur filla, Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que morí fadrina vella el 1881 i deixà el seu patrimoni a les salesianes.

Col·laboració: 
Llegir més...