Situació i presentació
El terme confronta amb els de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts al N, Santa Coloma de Cervelló a l’E, Sant Climent de Llobregat al SE, Begues al SW i W i Vallirana a l’W.
Molt muntanyós, el terme comprèn la vall alta de la riera de Torrelles (que desguassa al Llobregat, al terme de Sant Vicenç dels Horts), formada per la riera de Torrelletes (amb el seu afluent, la riera de Can Claver) i la de Can Mas (amb el seu afluent, el torrent de Can Güell). El terme és delimitat per la carena de les muntanyes que encerclen aquestes petites valls, des del cim de Montpedrós o muntanya de Sant Antoni (357 m), al límit de Sant Vicenç i Santa Coloma, seguint pel Pi de Can Cartró (332 m), el coll de Querol i la Costa Fustera (363 m). A migdia el termenal passa pel Tabor (356 m), sota del qual, pel coll de Can Rius, passava un antic camí de Sant Climent a Begues; prossegueix després fins al puig d’Endí (345 m), al límit amb Sant Climent i Begues i prop de la roca del Barret. Trenca a ponent per la Beurada fins a la penya del Moro (467 m), divisòria amb Vallirana i Begues. Més amunt el termenal passa pel coll del Pi de les Tres Soques i arriba fins a Puig Vicenç (468 m), trifini de Torrelles, Vallirana i Cervelló. A tramuntana el límit amb aquest darrer municipi passa pel turó de Mossèn Corbera i per Can Ràfols. Altres elevacions són la penya de la Bruguera (369 m) i la de la Creu de Sant Pau (283 m), a ponent del cap de municipi. En aquest darrer indret hi ha una creu de ferro fos amb un relleu del sant, datada del 1886. Hi passa un camí de muntanya que duu a Cervelló, per sota del castell. El relleu és trencat i cobert de bosc de pi i alzinar.
A més del poble de Torrelles, cap de municipi, el terme comprèn el veïnat de Torrelletes, alguns ravals com les Cases del Frare, el Raval Roig, etc., i diverses urbanitzacions com Can Coll, Can Güell i Cesalpina. L’eix de comunicació principal és la carretera local de Torrelles a Sant Vicenç dels Horts, on enllaça amb la carretera de la dreta del Llobregat. De Torrelletes surt una pista de muntanya que arriba fins a la rectoria de Begues.
La població i l’economia
El primer cens de la població (torrellencs), de vers el 1368, consigna que la quadra de Torrelles, d’Arnau de Torrelles, tenia 30 focs dins el terme del castell de Cervelló. Durant els segles XVIII i XIX, després d’haver experimentat una baixa demogràfica a la fi de l’edat mitjana i els primers anys de la moderna, la població augmentà sensiblement i la crisi de la fil·loxera no l’afectà sensiblement, ja que hi havia altres conreus força importants (la fruita sobretot). El 1860 hi havia 490 h, el 1900 n'hi havia 682 i el 1930, 785. El 1960 eren 740, el 1970, 872 i el cens del 1981 en registrà 1.475. El creixement demogràfic es va veure impulsat sobretot al llarg dels anys noranta, a causa en gran part de la transformació de moltes residències secundàries en permanents. Així, el 1991 s’empadronaren 2.352 h i el 2001, 3.759 h. L’any 2005 hi havia 4.604 h.
La base econòmica del municipi ha estat tradicionalment l’agricultura. Vers la meitat del segle XIX Pascual Madoz assenyalava que el conreu més important era la vinya (que és el mateix, juntament amb els cereals, que consignaven els documents medievals) per a la producció de vi; a més hi havia oliveres i fruiters (sobretot cirerers), s’hi conreaven cereals i faves i s’hi elaborava oli. Hi havia un molí fariner i algun ramat de llana, i el seu comerç consistia en eines agrícoles i bestiar porcí. Al primer quart del segle XX es mantenien els mateixos conreus, dels quals sobresortien les faves i els cirerers. L’agricultura ha continuat mantenint rellevància: hi ha cereals i vinya, però el producte més important és la fruita, sobretot els cirerers. Des del 1981 se celebra la Festa de la Cirera, on l’acte més destacat és el concurs exposició de cireres. La implantació de la indústria s’ha produït sobretot en les darreres dècades del segle XX, i es basa especialment en els sectors metal·lúrgic, de la fusta, de l’alimentació i de la construcció, tot i que part de la població treballa fora del municipi. S'ha impulsat també el sector de serveis. Cal recordar l’emplaçament al municipi del parc temàtic Catalunya en Miniatura; l’exposició, permanent i a l’aire lliure, recull uns 170 monuments de Catalunya, reproduïts en maqueta a escala.
El poble de Torrelles de Llobregat
El poble de Torrelles de Llobregat (126 m d’altitud i 2.371 h el 2006) és encaixat a la vall del seu nom, a la riba esquerra de la riera de Torrelles. En un lloc dominant del poble s’aixeca l’església parroquial de Sant Martí de Torrelles, construcció neogòtica que fou inaugurada el 1900, en substitució de l’església anterior, que era bastant malmesa i havia quedat petita; aquesta església vella, que era situada prop de l’entrada de la nova, conservava el campanar de torre, romànic, amb arcuacions llombardes, que fou enderrocat juntament amb l’església. El nou edifici parroquial s’inspirà en el gòtic francès; de grans dimensions, consta dTuna àmplia nau, amb pinacles i arcbotants, que és separada de l’absis poligonal per un transsepte. A part la façana, que és tota de pedra, a la resta de l’edifici es combina l’obra de maó vist amb l’aparell de reble o opus incertum. La rectoria, adossada a la parròquia, és obra contemporània d’aquesta i també neogòtica. La casa del comú és un edifici del decenni del 1920.
De les entitats culturals cal destacar l’Ateneu Torrellenc, que té teatre des del 1940 i del qual depenen l’Esbart Sant Martí, creat el 1965. Les festes més importants són la festa major de Sant Pau, vers el final de gener amb concursos diversos, entre els quals destaca el d’estelladors des del 1983; la Festa de la Cirera, que se celebra al juny, en la qual no manquen els balls populars, les ballades de sardanes i una trobada de puntaires i, finalment, la festa major de Sant Martí, que se celebra al novembre.
Altres indrets del terme
El veïnat de Torrelletes és vora la riera del mateix nom, sota la penya del Moro. Madoz, en la seva visita de mitjan segle XIX, diu que hi havia 19 cases. Prop de Torrelletes hi ha un cementiri de gossos. El veïnat de les Cases del Frare, anomenat també el Raval de Can Mas, és a ponent del cap de municipi, més enllà del cementiri, al lloc de les Ànimes. Diversos masos han donat origen i nom a algunes urbanitzacions recents de segona residència, entre els quals destaca el de Can Güell; d’altres són Can Tarrida, Can Coll, Can Güei, Cesalpina, nucli compartit amb Santa Coloma de Cervelló, i, encara, una altra urbanització ha pres el nom al bosc de les Ànimes. Altres masos d’interès són Can Roig, el Molí d’en Güell, Can Reïnal, Can Tòfol, Can Bella, Can Balasc, Can Panyella, Can Blai, Can Pi de la Serra, Can Xarroques, Can Nicolau, Can Claver i el Mas Segarra. Són en ruïna el Maset, Can Mas, Can Biscarri i el Mas Sala.
Enmig del bosc proper de Can Riera aparegué una tomba de lloses, sense aixovar, d’època medieval. No gaire lluny, al pla de les Sitges, hi ha diverses restes de construccions amb pedra seca i sitges abundants, la majoria reomplertes de terra, juntament amb una espècie de muralla o tanca.
La història
El lloc de Torrelles formà una quadra dins el terme del castell de Cervelló. Com que el lloc és documentat des del segle X, de molt abans que en fossin senyors els Torrelles, i que aleshores també s’esmenta la riera de Turrilias (957), el topònim devia designar en origen un lloc on hi havia torres o torrelles (s'han trobat vestigis d'una torre de defensa, la torre del Senyor, datada al segle XIV), al fons de la vall, sinó que més aviat devien ser situades en alguna de les muntanyes que envolten i tanquen la vall, ja que aquesta, si bé és un bon recer, no té, en canvi, cap posició visualment dominant.
El 966 els executors del testament del comte Miró de Barcelona donaren a la seu de Barcelona la meitat dels alous de Cervelló, entre els quals s’esmenta el de Torrelles. Donaren també a la seu les esglésies del castell de Cervelló, entre les quals hi ha les de Torrelles. Més tard, el 992, quan testà el comte Borrell, confirmà les dites esglésies i els dits alous a la seu de Barcelona. El 1089 Humbert, fill de Gerbert, féu testament abans d’anar a Terra Santa i donà a l’església de Sant Martí de Torrelles una peça de terra i unes vinyes, mentre que al seu fill Ramon llegà la vall de Torrelles i l’església de Sant Martí, amb els seus termes pertinents. Segons el fogatjament de vers el 1368, la quadra de Torrelles, del terme del castell de Cervelló, era d’Arnau de Torrelles. El 1436 Martí Benet de Torrelles i de Fonollar era senyor de les quadres de Torrelles i de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona; en aquest any, el senyor Torrelles suplicà als consellers barcelonins que el desagreugessin perquè el senyor del castell de Cervelló li havia capturat un vassall per delicte comès en terra de Torrelles. Els plets entre els senyors de Cervelló i de Torrelles devien ser freqüents, ja que el 1482 Pere de Torrelles i de Sentmenat, senyor de la quadra de Torrelles, era l’agent d’una causa que es tractava a la casa de la ciutat de Barcelona amb Maria Aldonça de Bellera, senyora de la baronia de Cervelló, com a deferent. No sabem fins quan els Torrelles, de la branca que foren també senyors de Pallejà, degueren posseir la senyoria del lloc, però devers la fi del segle XVIII la seva jurisdicció es repartí entre el rei i el marquès de la Manresana.