i Torrent de l’Horta | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Torrent de l’Horta

Municipi
Horta Oest
L’església de Sant Lluís Beltran a Torrent de l’Horta
© Fototeca.cat
Municipi de l’Horta de l’Oest, al SW de la ciutat de València, allargat des de la plana al·luvial de l’Horta fins als vessants meridionals de la serra de Parentxisa, al límit amb la Foia de Bunyol i amb la Ribera Alta.
Població: 
78.543 h
[2009]
Extensió: 
69 km2

Drena el terme el barranc de Torrent (anomenat també rambla de Xiva o riu de Xest), que hi rep per la dreta el barranc de l’Horteta. El sector forestal, a la zona muntanyosa de l’W, és cobert de matollar en la major part, amb importants pinedes al Vedat de Torrent, amb un total de 1 200 ha. L’agricultura ocupa unes 2 700 ha de secà i 3 000 ha de regadiu; el primer, en retrocés els darrers decennis, es localitza al sector occidental, en part abancalat, i es dedica a garrofers (900 ha), raïm de taula (760 ha), oliveres i ametllers (400 ha entre tots dos); el segon, que aprofita l’aigua de pous i es localitza al sector pla oriental té com a conreu bàsic els cítrics (2 350 ha), seguit de les hortalisses (270 ha) i dels arbres fruiters (presseguers i pereres). Pel que fa a la ramaderia, destaca l’aviram, amb unes 25 000 gallines destinades a la producció d’ous relacionada amb el mercat urbà; també hi ha uns 2 900 caps d’oví i uns altres 2 500 de porcí. La indústria té força significació. Les tradicionals manufactures de xocolata, graneres i calçat es mantenen en part, però el registre s’ha diversificat molt des del 1950. Actualment el sector secundari té una gran importància i representa al voltant de la meitat del total d’actius, encara que cal tenir en compte que una part de la població treballa fora del municipi. Els principals sectors són el metal·lúrgic (1 084 treballadors) —estructures i bronze—, l’alimentari (562 actius) —xocolata, embotits, conserves—, el del calçat (500 operaris), la confecció (475 treballadors), la fusta i els mobles (400 actius) —mobles, xapes—, el paper —envasos de cartó—, el químic —plàstics—, i els materials per a la construcció. El Mas del Jutge ha esdevingut polígon industrial amb la carretera de Picanya. La població, que havia tingut un creixement constant i suau fins el 1950, ha tingut després un augment accelerat basat en la proximitat a la metròpoli, l’estiueig i la immigració. L’any 1900 el terme agrupava 8 561 h i el 1930 ja n'eren 10 443. El Vedat, antic pinar de la Comanda, desamortitzat el 1847, començava a rebre estiuejants el 1898 i el 1914 s’hi alçava un hotel; des del primer quart de segle s’anà poblant de xalets, i el ferrocarril de via estreta de Castelló de la Ribera facilitava els viatges dels ciutadans de la capital a la recerca de l’esbargiment. La immigració de Torrent és més antiga que la dels altres centres de l’àrea metropolitana i, a més, el component valencià hi és més destacat —gairebé la meitat el 1975—. Això fa que les proporcions d’al·lòctons siguin inferiors: 61,5% en la mateixa data. Tot i amb això, hi havia 7 000 originaris de Castella-la Manxa, 5 000 andalusos, 1 500 extremenys, etc. L’any 1960 el municipi havia arribat als 24 042 h, que deu anys després eren 39 724, i en el padró del 1986 ja n'encabia 54 083. La marxa imparable de la ciutat des del 1958 es traduïa sobretot en l’expansió cap al Vedat i per la carretera de Montserrat. La vila (63 112 h [2006], torrentins ; 47 m alt.) és a la dreta del riu de Xest, a la confluència amb el barranc de l’Horteta, i s’estén vers els vessants del Vedat. L’església parroquial (l’Assumpció) actual fou bastida a partir de la fi del s. XVI (la façana, xorigueresca, fou acabada el 1697). Al centre de la població hi ha l’antiga torre de Torrent , de planta quadrada, fortificada, que fou donada per Jaume I als hospitalers el 1233, anys abans de la conquesta. Aquests atorgaren carta de poblament el 1248, i fou centre de la comanda hospitalera de Torrent, que tingué fins el 1807 la jurisdicció del lloc. Els franciscans alcantarins s’hi establiren el 1596 i hi fundaren el convent de Montsió; després de l’exclaustració s’hi establiren, el 1889, els caputxins terciaris de la Mare de Déu dels Dolors. La població fou cap de partit judicial des del 1846 fins després del 1960. Té estació del ferrocarril de via estreta de València a Castelló de la Ribera. Dins el terme han estat trobades restes romanes; prop del Vedat hi ha l’important poblat de la cultura del bronze valencià de la muntanyeta de Cabrera. El municipi comprèn, a més, el poble del Mas del Jutge, la parròquia rural de Sant Vicent del Pla i la masia i antic terme del Ràfol.

Col·laboració: 
JEC / MABP
Llegir més...