S'especialitzà en la restauració arquitectònica. Fou nomenat arquitecte conservador de l’Alhambra de Granada (1923), de la qual restaurà diverses parts, com també del contigu palau de Carles V, i tècnic conservador del patrimoni arquitectònic nacional (1929). Dirigí innombrables restauracions, però quan (1931) guanyà càtedra a l’Escuela Superior de Arquitectura de Madrid es concentrà en la investigació i l’ensenyament de l’art, principalment de l’arquitectura àrab, i publicà nombrosos estudis, dispersos en monografies i revistes especialitzades.