Ocupà diferents càrrecs en l’administració pública, del 1948 al 1952 fou director general de la UNESCO i fou membre numerari de l’Academia Mexicana de la Lengua. A partir dels postulats modernistes inicià una etapa de recerca d’una sensibilitat nova per camins més avantguardistes. De la seva obra poètica cal destacar Fervor (1918), El corazón delirante (1922), Biombo (1925), Poesías (1926) i Sin tregua (1957), i dels seus assaigs cal esmentar Contemporáneos (1928) i El escritor en su libertad (1953). També publicà novel·les, com Margarita de Niebla (1927) i Proserpina rescatada (1931), i el recull de narracions Nacimiento de Venus y otros relatos (1941). És autor també d’un llibre de memòries (Tiempo de Arena, 1955).