i Josep Torres i Clavé | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Torres i Clavé

Exterior del Dispensari Central Antituberculós de Barcelona, obra de Josep Torres i Clavé
© Fototeca.cat
arquitectura arquit
Arquitecte.
Barcelona, 1906 — front de l'Ebre, 1939

Nascut de família benestant, fundadora del Foment d’Obres i Construccions. A divuit anys viatjà per Itàlia, on la coneixença de l’obra de Miquel Àngel li féu deixar la pintura que practicava amb passió. Acabà els estudis d’arquitectura el 1928 i, amb Josep Lluís Sert i un reduït nombre de companys, fundà el GATCPAC. Dirigí la revista AC i, en col·laboració amb Sert i J.B.Subirana, realitzà les obres mestres del racionalisme arquitectònic català, com el Dispensari Central Antituberculós i la Casa Bloc . Amb altres companys del GATCPAC portà a terme, entre els treballs més importants, els estudis per al pla Macià de Barcelona i la Ciutat de Repòs i de Vacances de Castelldefels. En esclatar la revolució del 1936 esdevingué l’home clau de totes les transformacions que es realitzaren en el camp de l’arquitectura i la construcció. Nomenat secretari general del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya, intervingué directament en la reorganització dels serveis tècnics de l’ajuntament de Barcelona. Com a delegat de la Generalitat a l’Escola d’Arquitectura foragità l’estructura acadèmica vella i reorganitzà l’ensenyament en col·laboració amb el CENU. Formà part de la secretaria tècnica de l’Agrupament Col·lectiu de la Construcció de Barcelona, l’empresa col·lectivitzada més important de Catalunya en nombre de treballadors. Fou membre del comitè de la Comissió Mixta de l’Administració i Control de la Propietat Urbana, organisme encarregat de la gestió de la municipalització de les propietats urbanes. Intervingué activament en la reorganització de la indústria de la construcció a comarques i a Lleida. Comandant del cos d’enginyers, fou cridat sovint a supervisar treballs de fortificacions al front. Finalment, quan el seu treball a rereguarda ja no era necessari, s’incorporà definitivament al front —tardor del 1938—, on morí, en plena retirada de l’exèrcit republicà.

Col·laboració: 
STC
Llegir més...