Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger; rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma. A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea . A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica. Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català. Una cinquena part de la comèdia Serafina és en aquesta llengua, que també compareix en algun passatge de la Tinellaria ; aquest fet i les referències que fa dins diverses obres seves a l’ambient de València, fan pensar que hi degué residir un quant temps. Imbuït del Renaixement d’Itàlia i influït per la comèdia italiana, procurà d’adaptar la dramatúrgia corresponent a la seva producció escènica personal, vivaç i realista; però els resultats no sempre són conseqüents, ans presenten sovintejats desajusts. Tanmateix, és el primer dramaturg hispànic que intentà una renovació de l’escena en vulgar partint de pressupòsits italians, humanistes i horacians, alguns dels quals ell formulà expressament al Proemio de la Propaladia : definició i concepte de comèdia, divisió en cinc actes o jornades, propietat artística, dignitat del diàleg, limitació del nombre de personatges, etc. Altrament, distingeix entre comèdies a noticia , que es proposen de reflectir aspectes de la realitat, i a fantasía , que escenifiquen ficcions imaginades, presentant-les, però, amb color de verdad . La Propaladia conté, a més, diverses poesies seves convencionals i més aviat fredes (entre elles, tres sonets en italià), el Diálogo del Nacimiento , obra medievalitzant, i sobretot sis comèdies de nou encuny: Serafina (obra plurilingüe que l’autor situa a València, i en la qual intervenen tipus femenins inspirats en la societat autòctona), Trofea, Soldadesca (on evoca l’ambient de la milícia i crea un interessant prototipus de soldat espanyol), Tinellaria, Himena i Jacinta ; a les edicions successives hi foren incorporades l' Aquilana , sobre un conte de Bandello, i la Calamita , segurament més tardanes. La segona comèdia, la tercera i la quarta pertanyen a la categoria de les comedias a noticia , i les restants a la de les comedias a fantasía. La Himenea és la més assolida, per tal com l’autor és conseqüent amb les seves formulacions teòriques sobre les unitats de temps i de lloc i sobre l’equilibri de l’acció; i és important perquè amb ella és portat a l’escena castellana, de fet per primer cop, el tema de l’honor i perquè s’adscriu al gènere de la comèdia de capa i espasa, tan característics del futur teatre del Segle d’Or castellà.
Portada d’una edició (1526?) de la Propaladia , de Bartolomé de Torres Naharro
© Arxiu Fototeca.cat
Poeta, tractadista de teoria dramàtica i autor teatral castellà.