i Torre-serona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Torre-serona

Municipi
Segrià
En primer pla, la creu del terme i el casal d’avis de Torre-serona
© Fototeca.cat
Municipi del Segrià.
Població: 
358 h
[2009]
Extensió: 
6 km2

Situació i presentació

Es troba a la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida. Limita amb el terme de Lleida al S, i amb els de Corbins al SE i a l’E, Benavent de Segrià al NE i N i Torrefarrera a l’W.

El terme, de relleus molt suaus, al voltant dels 200 m, és regat pel canal de Pinyana o Séquia Major, per les diverses séquies i reguers que se'n deriven i també per l’antiga clamor de Segrià, o Reguer Gran. El reguer de la Cadireta circula gairebé paral·lel al límit municipal entre Torre-serona i Benavent de Segrià. Entre les partides hom pot esmentar les de lo Prat, la Boga, lo Riquet i los Albiols.

El poble i cap de municipi de Torre-serona ésl’únic nucli de població agrupada del municipi; la urbanització d’Ull-roig, també anomenada el Tossal, és compartida amb el municipi de Torrefarrera. Una carretera local l’uneix amb Lleida i continua vers Benavent de Segrià i la Portella. Aquesta carretera es creua amb l’autovia A-2 a migdia del nucli, a la que pot accedir. Diverses pistes menen a Torrefarrera i a Corbins.

L’origen del topònim estaria en un Dalmau de Torre-serona que ja és esmentat el 1186 en l’acta de dotació de l’església de Torre Pallaresa. Així, doncs, la torre d’aquest Dalmau seria la que donà nou nom al poble, el qual provindria de la forma femenina del nom d’un repoblador cognomenat Seró.

La població i l'economia

Les dades de població ( torredans ) més reculades són les corresponents al fogatjament del 1358, quan Torre-serona apareix dins la vegueria de Lleida i (conjuntament amb Alendir) sumava 16 focs, i al del 1381, que en donava 8. Al final del segle XV, el 1497, es comptaven 43 focs i a mitjan segle XVI, el 1553, ja havien baixat a 19. La població ha estat, doncs, tradicionalment escassa. Al segle XVIII passà de 37 h el 1718 a 233 h el 1787, però després el creixement fou escàs, amb intermitències però amb una clara tendència a disminuir. El 1860 es comptaven 321 h, s’iniciava el segle XX amb 256 h (1900), i el 1930 n'hi havia 337. Les posteriors dades de població davallaren fins els 290 h del 1975: 327 h el 1960 i 306 h el 1970. la dècada de 1980 s’inicià amb 295 h el 1981, per mantenir-se gairebé invariable fins el 1991, amb 304 h. Els censos posteriors reflectiren una lenta però constant tendència a la recuperació, amb 336 h el 2001 i 353 h el 2005.

La terra conreada ocupa bona part de la superfície municipal i els conreus són pràcticament tots de regadiu. Els cultius més important d’aquest terme són els arbres fruiters, especialment les pereres, i en menys quantitat les pomeres i els presseguers. També s’hi conrea ordi, blat de moro i alfals. Pel que fa al secà, el conreu de l’olivera augmentà notablement els últims anys del segle XX.

Durant la dècada de 1980 augmentà la ramaderia, però al llarg de la de 1990 aquesta tornà a perdre importància. Destaca la cria d’aviram, el bestiar porcí i el boví (l’únic que augmenta). Pràcticament ha desaparegut la ramaderia ovina. Al cap municipal hi ha una empresa de productes dietètics.

El poble de Torre-serona

El poble de Torre-serona, que es troba a 197 m d’altitud, és situat al centre del petit terme. Es conserva la casa senyorial dels Olzinelles, notable edifici del segle XVI amb cossos afegits posteriorment, entre el 1716 i el 1760, amb finestrals i galeries exteriors de gust renaixentista, bé que modificats en part modernament. L’església parroquial de Santa Maria, amb un portal d’accés adornat amb un simple bordó i una torre campanar nova de base quadrada. El 1936 foren cremats l’altar plateresc i la imatge titular de la Mare de Déu, gòtica, procedent de la Seu Vella de Lleida.

La festa major d’estiu se celebra el primer dissabte de maig i es prolonga tot el cap de setmana. És costum que parelles de dones vagin a l’ajuntament a recollir els anomenats pans i en acabat a l’església per tal de formar part d’una processó que, després d’haver recorregut els carrers del poble, retorna a l’església, on es fa una missa solemne i es beneeixen els pans que després seran repartits entre els assistents. La festa major petita o d’hivern es fa el primer cap de setmana de novembre, si no s’escau en Tots Sants, perquè si es dóna aquest cas es fa el cap de setmana següent.

Altres indrets del terme

A uns 500 m del nucli urbà de Torre-serona, a ponent del terme, hi ha la urbanització d’Ull-roig (també anomenada el Tossal), compartida amb el municipi de Torrefarrera, que s’inicià al principi dels anys 1980 i on es construïren principalment cases de segona residència de gent de Lleida.

A uns 5 km de Lleida, al costat esquerre i al peu mateix del camí vell d’aquesta ciutat a Torre-serona, hi ha el jaciment arqueològic de la Torre Marín (lloc d’habitació amb estructures peribles de l’edat del bronze). En aquest indret situat en una ondulació suau del terreny, formada per argiles, terres de secà, ermes, voltades de camps plantats de fruiters, hi afloraren materials diversos: ceràmica a mà i també algun sílex. El jaciment arqueològic anomenat lo Tossal del Frare presenta una sitja totalment colgada i de datació imprecisa. Alguns dels materials que s’hi han trobat corresponen al període ibèric, però d’altres a l’època medieval.

La història

Segons Aineto, la Torre Pallaresa, atorgada al comte Arnau Mir de Pallars quan acudí a la conquesta del Segrià i situada al camí d’Albesa, constituí la base del poble de Torre-serona, afirmació confirmada per una escriptura del Llibre verd de la catedral de Lleida del 1195, quan els veïns de la Torre Pallaresa feien jurament sobre els delmes de l’església del lloc (que pertanyia al prepòsit de Sant Joan de Segrià); el 1186 és esmentat ja un Dalmau de Torre-serona que signa l’acta de dotació d’aquesta església. Torre-serona fou un dels pocs llocs del Segrià estricte que no passà a formar part de cap senyoria eclesiàstica fins a temps molt tardans.

A mitjan segle XIV Torre-serona era de la família Olzinelles de Lleida, llinatge procedent del Vallès Oriental. En el fogatjament del 1358 Torre-serona apareix dins la vegueria de Lleida i (junt amb Alendir) sumava 16 focs, del cavaller Guillem Berenguer d’Olzinelles, i el 1381, en les mateixes mans, figura amb 8 focs. Aquest llinatge senyorejà també la vila de Mollerussa i tingué un paper destacat en la vida política i ciutadana de Lleida (Felip d’Olzinelles fou un dels fundadors de la confraria de cavallers de Sant Jordi el 1553 i altres membres formaren part de la paeria lleidatana). El 1716 era senyora de Torre-serona Cecília d’Olzinelles i, en morir, el poble passà al capítol de la seu lleidatana, on romangué fins a l’abolició de les senyories (1835).

Llegir més...