Poc abans del 1375 compongué en versos apariats un poema intitulat La faula, narració de tipus arturià en la qual l’autor fingeix que és dut meravellosament des del port de Santa Catalina de Sóller a una illa identificable amb Sicília, on, voltat d’elements sobrenaturals, troba en un palau el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana. Tot i que el text és escrit en un provençal força catalanitzat, alguns personatges, com Artús i Morgana, parlen en francès, curiós tret de naturalitat en un ambient tan fantàstic. Esmenta molts elements literaris de les llegendes artúriques, principalment l’episodi on apareix el Sant Graal.
La seva obra constitueix un testimoni de gran interès pel que fa a la llegenda que suposava el rei Artús encantat precisament a Sicília, que hom troba en altres texts del segle XIII. És, malgrat tot, una obra de marcada personalitat i amb moments d’enlairat sentit poètic.