i Torroja del Priorat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Torroja del Priorat

Torroja del Priorat
© Fototeca.cat
Municipi del Priorat.
Població: 
165 h
[2009]
Extensió: 
13 km2

Situació i presentació

Es troba a la part central de la comarca, limitant amb la Morera de Montsant (N), Poboleda (E), Porrera (SE), Gratallops (SW) i la Vilella Alta (W), a migdia del Priorat històric, a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme en diagonal de NE a SW i forma pronunciats meandres a migdia, abans d’entrar al terme de Gratallops. Rep per l’esquerra els barrancs del Coll de Poboleda i de la Vall del Metge i per la dreta els de les Comes, de la Vall dels Amigers, de Pardalasses (o Pas de l’Ase) i de la Vall de Vinyes. El territori és molt trencat (hi arriben els darrers contraforts de la serra del Molló), format per llicorelles aptes per al conreu de la vinya.

El poble de Torroja és l’únic nucli de població del municipi. Es comunica amb la carretera N-420 de Tarragona a Falset i Gandesa per una carretera que surt del coll de la Teixeta i passa, abans d’arribar a Torroja, per Porrera; i que superat el poble continua vers la Vilella Baixa per un ramal que trenca en direcció SE-NW i vers Gratallops i Falset en direcció NW-SE.

La població i l'economia

Tot i que no es disposa de dades concretes, cal creure que la població assolí un cert creixement al segle XIV, ja que el 1319 ja tenia rector propi. La primera referència coneguda al nombre d’habitants ( torrojans ) és del 1497, quan tenia 32 focs; el 1515 en tenia 37, i 38 el 1553. Es passà de 87 h el 1718, a 495 h el 1787. Al segle XIX, per raó de la permanència del comerç del vi i de l’aiguardent, continuà el ritme ascendent de la població, que passà de 856 h el 1830 a 897 h el 1860 i 980 h el 1887, un cop superada la davallada del 1877 (859 h). L’arribada de la fil·loxera el 1893 representà, com arreu de la comarca, la seva ensorrada demogràfica; el 1897 tenia 826 h, 719 h el 1900, 558 h el 1920, 341 h el 1940, 273 h el 1960 i 203 h el 1970. El 1975 havia baixat a 185 h, a 179 h el 1981 i a 139 h el 1986. El 1991 es registraren 132 h, que augmentaren lleugerament a 136 h el 1999, 142 h el 2001 i 150 h el 2005, fet que indica certa tendència al creixement demogràfic.

Gairebé dues terceres parts del terme són ermes, amb garriga, bosc i pasturatge. L’agricultura del terme és de secà, i la vinya i l’olivera són els conreus més estesos, seguits a distància per l’ametller. L’any 1934 es fundà al poble el Sindicat Agrícola, convertit el 1946 en la Cooperativa Agrícola de Torroja-Centre del Priorat, que elabora sota la denominació d’origen Priorat un vi força apreciat pel seu gust i graduació, així com oli de la denominació d’origen Siurana.

El poble de Torroja del Priorat

El poble de Torroja del Priorat (332 m d’altitud) és situat dalt d’un tossal a l’esquerra del riu de Siurana. No es conserven restes de les antigues fortificacions, i les restes de l’antiga Torre Roja, al carrer Major, que se suposa que fou l’origen de la població, són molt escasses. Al costat de la Torre Roja, però independentment, s’hi troba la presó, de la qual encara es conserva la porta i una reixa de ferro.

Pels carrers del poble, molts d’ells empedrats, hi ha grans cases pairals del segle XIX, la més notable de les quals és Cal Comte, davant l’església, de grans dimensions i amb restes d’un oratori privat. L’església parroquial de Sant Miquel és del segle XVIII, de tres naus, de gust neoclàssic amb elements barrocs. Guarda com a peça notable un orgue construït cap al 1800 per Joan Pere Cavaller, de gust romàntic francès amb elements catalans. Es conserven restes sense gaire interès de l’antiga església dedicada també a Sant Miquel.

El Centre Cultural La Unió és l’entitat que organitza totes les activitats culturals, inclosos els Jocs Florals, celebrats des del 1977 el segon cap de setmana de maig i de força anomenada. El 1982 es creà el Museu Celler Joan Pàmies, amb nombroses peces relacionades amb les tasques agrícoles i l’elaboració del vi (premses i estris de celler). La festa major se celebra el 29 de setembre, diada de Sant Miquel, i hom acut a l’aplec celebrat a l’ermita de la Consolació (Gratallops) el diumenge posterior al dia 15 d’agost.

Al terme es troben mitja dotzena de masos, entre els quals es destaca el Mas d’en Bruno. Antigament hi havia un dels més importants molins fariners de la cartoixa, dit el Molí d’en Bardina.

La història

El primer esment de Torroja es troba en la carta de població de Poboleda, el 1270, on es fa referència al terme de Torrogia . El lloc formava part del priorat d’Escaladei. El prior de la cartoixa en percebia els delmes i les primícies i hi exercia la jurisdicció. Jaume II atorgà el domini directe i el mer imperi al comte de Prades.

Tot i que durant la primera guerra Carlina s’hi formà un batalló de la milícia liberal, els carlins tenien un cert predicament al poble; si més no, el 1835 fou afusellat a Barcelona el capitost carlí, fill de Torroja, Ramon Pallejà. Durant la guerra dels Matiners l’església fou fortificada, fet que provocà que els carlins hi calessin foc quan varen ocupar el lloc. Amb tot, en predicar-hi el pare Claret el 1847 hi assistí una gran concurrència.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...