Situació i presentació
Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix (W),
Argelaguer (S) i Sales de Llierca (E i N). S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià. La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda (Montsipòsit, 498 m; i Montoriol, 789 m), dominats pels cingles de Monteia (o Montella) i Entreperes (ja a Sales). D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S paral·lela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al Fluvià prop d’Argelaguer.
El terme comprèn el poble de Tortellà, que n’és el cap, i la caseria de Sant Antoni. La principal via de comunicació és un trencall de la carretera N-260 de Figueres a Olot que surt d’Argelaguer, passa per Tortellà i continua després vers Montagut. Una pista asfaltada comunica Tortellà amb Sales de Llierca.
La població i l’economia
La població (tortellanencs) ha tingut una relativa vitalitat, sobretot a partir del segle XVIII, a la fi del qual (1787) tenia 1.488 h (que representen un fort increment comparats amb els 29 focs, unes 130 persones, del fogatjament del 1553). El 1860 en tenia 1.400, i a partir del 1900 anà perdent població de manera continuada: 1.229 h el 1900, 1.204 h el 1930, 856 h el 1970, 767 h el 1981 i 692 h el 1991. Al final de la dècada del 1990 s’apreciava un petit increment a 709 h el 1998 i 714 h el 2005. La decadència demogràfica ha estat menys accentuada que en altres pobles de la Garrotxa en gran part per la presència de la indústria.
L’augment del segle XVIII podria explicar-se per l’activitat industrial i comercial dels homes de Tortellà, testimoniada pel viatger Francisco de Zamora en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña: “... Hay una fábrica en que pintan especialmente pañuelos ordinarios para el consumo de Castilla. Hay 32 telares, y en la misma fábrica se hacen también medias de algodón... Hay 100 telares de medias en el pueblo, y cuatro maestros paraires ... Hay mucho comercio en este pueblo, por compañías, de las cuales hay siempre 100 hombres fuera. Su comercio es en Sevilla, Cádiz, Murcia, Granada, Málaga y otras ciudades de España, fuera de Castilla la Vieja...” El mateix Zamora afegí que el principi de les fortunes va ser el contraban amb França.
L’agricultura es localitza al sector més planer i els principals conreus són l’ordi i el farratge. Aquesta activitat es complementa amb la cria de bestiar, especialment el porcí, l’oví i l’aviram. La indústria hi ha tingut cert desenvolupament, i en destaquen el sector tèxtil, el metal·lúrgic i el de la transformació de matèries plàstiques. Una indústria molt típica de Tortellà ha estat la fabricació d’objectes de boix, especialment les tradicionals culleres de fusta, aprofitant el boix de la comarca, de molt bona qualitat (hom utilitza també fustes dures com l’auró o el faig); si s’esgotava la producció de boix, en moments de grans comandes hom el portava d’Aragó i de França. Avui els tradicionals tallers familiars de fer culleres (a la fi del segle XIX aquesta indústria tenia uns 300 operaris i la producció anual era de més de 10.000 grosses de culleres) s’han reduït. La tradicional fabricació d’espardenyes derivà en una important indústria de calçat avui desapareguda, que arribà a tenir 200 treballadors. A Tortellà cada diumenge s’hi fa mercat i al març se celebra la Fira de Quaresma, multisectorial, d’origen antic però actualitzada el 1992.
El poble de Tortellà
El poble de Tortellà (722 h el 2006) s’alça a 271 m d’altitud, en una plana suaument ondulada a la dreta de la riera de Juiàs, centrat per una ampla plaça i el gran edifici de l’església parroquial de Santa Maria, obra del segle XVIII, amb un alt cimbori. El conjunt humà no té el caire auster dels altres pobles de la contrada i, com diu Josep Girona, sembla una població de la plana empordanesa. La gran destrucció causada pels terratrèmols del segle XV i per l’incendi de la fi del segle XIX fan que la majoria dels edificis siguin moderns. Tortellà ha tingut també la funció de petit centre d’una rodalia de pobles de muntanya que acudien a mercat els diumenges i animaven les tradicionals fires del primer diumenge de Quaresma i del quart diumenge de maig, setembre i octubre, en les quals s’efectuaven transaccions importants.
D’entre les associacions i entitats culturals destaca el Casino, que inclou una sala de teatre. La tradició musical que donà origen a la cobla La Principal de Tortellà pertany ja al passat. També ha desaparegut des del començament del segle XX la representació folklòrica dita el ball d’en Serrallonga, feta a la plaça del poble, per Carnestoltes, abans molt comuna en molts indrets d’aquestes muntanyes i també a Osona, que consistia en una exposició un xic grotesca, acompanyada de música, salts, trets d’armes, etc., de les malifetes de Serrallonga i els seus bandolers; aquests es presentaven un a un davant el seu cap amb la salutació que ha esdevingut popular “Serrallonga Déu vos guard, qui sou vós que no us conec” abans d’explicar les pròpies aventures. Segons que recorda la gent de Tortellà, hi intervenien 44 homes, Joana Torrelles, l’amant del bandoler, i un infant que representava el fill. Es conserven diferents versions del text, però totes coincideixen en els trets fonamentals. La població celebra diverses festes; les principals són la festa de la Candelera, al febrer, la festa del Roser, a l’abril, i la festa major, per la Mare de Déu d’Agost. Al gener es destaca la cavalcada de Reis.
Al sector NW del terme, aigua avall de Sadernes, el Llierca forma un congost; aprofitant les altes parets de roca que el cenyeixen, els senyors de Sales feren construir el famós Pont del Llierca, impressionant obra d’enginyeria de l’època medieval, pont d’un sol arc, bellíssim, sota el qual passa el riu.
La història
El nom de Tortellà, d’origen romà (Tortelianus), és documentat el 996 com a vila, però l’església no és consignada fins el 1004, any en què el bisbe de Girona Ot va reclamar-la, en un plet celebrat al castell de Besalú, al comte Bernat Tallaferro. La jurisdicció del lloc fou del llinatge dels Bellpuig, probablement feudataris dels Sales, que hi tingueren des del segle XIII una casa forta dita la força de Bellpuig, molt arruïnada pels terratrèmols del 1428 (resten unes parets de la capella, que era dedicada a Santa Maria). Passà per matrimoni als Alemany (segle XIV), dits Alemany de Bellpuig, que vers el 1610 heretaren la baronia veïna de Sales. Prop seu hi ha el mas de Bellpuig.
Al segle XVIII, el contacte a través del comerç amb altres mons i mentalitats donà als habitants de Tortellà un caràcter liberal i obert que contrastava amb el tradicionalisme i la reacció que regnaven a la majoria dels pobles muntanyencs al segle XIX. A la fi del decenni de 1840-50, el poble havia donat força elements als rengles dels matiners, sollevats contra el règim dels moderats), i el 1835 diversos elements exaltats es presentaren a Besalú a insultar els monjos benets.
El 1868 el poble fou visitat per Fernando Garrido i Elies Reclús, germà del geògraf francès, en un viatge de propaganda republicana. Aquest darrer constatà també la inclinació dels veïns envers el federalisme i recordà que Tortellà era famós, de moltes generacions ençà, per l’esperit d’independència i rebel·lia, de manera que li escauria per lema el de Etiam si omnes, ego non! (‘“Encara que tots sí, jo no!”').
Arran de l’alçament federal del 1869, el poble fou escenari de la primera concentració de republicans de la contrada. Entre ells es trobava l’alcalde Albert Pau Estebanell (1820-83), ferm puntal de la causa. El 1873 la vila fou castigada per la carlinada, la qual hi provocà un incendi que destruí la majoria dels edificis. Els actes de violència es repetiren el 1936, any en què fou cremada l’església i fou assassinat el rector.