i Toses | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Toses

Antic nom del municipi dela Vall de Toses, Nom adoptat el 1937 per al municipi deToses de la Muntanya
Municipi
Ripollès
Antic nom del municipi dela Vall de Toses, Nom adoptat el 1937 per al municipi deToses de la Muntanya
Toses (Ripollès)
© Fototeca.cat
Municipi del Ripollès, a la vall de Toses, la qual comprèn des del pla d’Anyella i la collada de Toses fins a Planès de Rigard, poble que el 1967 fou segregat d’aquest municipi i agregat al de Planoles.
Població: 
160 h
[2009]
Extensió: 
58 km2

Situació i presentació

El municipi de Toses, de 58,12 km2, que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses (1 800 m d’altitud).

Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa (2 030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya) fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit estatal entre Espanya i França, que la separa de l’Alta Cerdanya (Vallsabollera), i, al S, les serres que enllacen la serra de Cadí i el Moixeró amb la serra de Mogrony, que fan la divisòria d’aigües amb la conca del Llobregat, des de pla de Rus fins al puig de Coma Ermada (2 045 m): pla Baguet (2 031 m), coll de la Creueta, la Creueta (2 068 m), la Pleta Roja (2 031 m), la Moixera, Costa Borda (1 908 m), collada de les Fontetes o de Castellar, turó de Pedra Picada (2 005 m), coll de Remoló, Emperadora i el coll de la Bona, que la separen del Berguedà (Castellar de n'Hug).

Els principals nuclis de població d’aquest terme municipal són el poble de Toses, que n'és la capital, i els de Dòrria, Nevà, Fornells de la Muntanya, i el veïnat d’Espinosa.

La carretera de Ripoll a Puigcerdà (N-152, collada de Toses) s’enfila amb mil marrades pel pendent assolellat de la vall, i es mostra amb tota la seva grandesa des de la via del ferrocarril, que la segueix pel seu fons, paral·lela al Rigard, abans de sortir-ne pel famós túnel del Caragol, que s’inicia poc després de la població de Toses. De la carretera N-152, en surt un ramal a l’altura de Fornells de la Muntanya que arriba al poble de Toses. Aquesta pista, modernament esfaltada, al mateix temps, és la que enllaça amb la carretera que porta a l’estació d’esquí de la Molina. El pla de l’Anyella és travessat per una pista que arrenca de la collada de Toses i que va per una banda fins al damunt de Castellar de n'Hug, i per l’altra fins a trobar una pista d’Alp a Gréixer, que travessa la muntanya pel coll de Pal. El poble de Toses té estació de ferrocarril.

El lloc de Toses i els dels seus agregats de Dòrria i de Nevà són uns dels que són coneguts de més antic de tota la Vall de Ribes, ja que es troben esmentats dintre la demarcació, pagus o comtat de Cerdanya l’any 819, en l’acta de consagració de la seu d’Urgell, amb els noms de Tosos, Duaria i Nevano.

El portum de Tosa o collada de Toses surt en el testament del comte Guifré de Cerdanya del 1035, i la villa Toses en la cessió d’un mas, feta a Ripoll el 1102 pel comte cerdà Guillem Jordà.

La població i l’economia

Al segle XIV a Toses (amb Dòrria, Fornells de la Muntanya, Nevà i Planès de Rigard) hi havia 49 focs, i 34 el 1553. Al principi del segle XVIII (1718) hi havia 372 h, i 346 el 1787. El fet que el cap municipal es trobés emplaçat en un punt no gaire afavorit a nivell de comunicacions provocà que el seu nombre d’habitants minvés molt en poc més d’un segle, de manera que passà de 915 h el 1857 a 635 el 1900, 523 el 1950, 382 el 1960, 202 el 1970 (quan se li va segregar Planès), 132 el 1981, i 148 el 1991.

Durant els darrers anys del segle XX, la població va anar oscil·lant entorn els 140 h. Amb el canvi de segle, però, es produí un increment demogràfic degut a l’expansió del fenomen residencial i turístic, així, el 2001 hi havia 148 h i el 2005 s’arribà a 163 h.

En el terme municipal de Toses, tot i que l’agricultura i la ramaderia anaren perdent importància al llarg dels darrers anys del segle XX enfront del sector serveis, encara tenen un pes econòmic destacat. Pel que fa a l’agricultura, en el centenar d’hectàrees de terres llaurades (augmentaren durant dècada del 1990) que té el terme, s’hi conreen farratge i cereals. Però en el municipi de Toses predomina la superfície forestal i les pastures permanents pel bestiar, entre els quals es destaca el pla enlairat d’Anyella, limitat i travessat per la pista militar abans esmentada. Quant a la ramaderia destaca el bestiar boví, oví i en menor importància l’equí.

En aquest terme hi ha meners d’antimoni, de coure argentífer, de ferro i de volframi, però no se n'explota cap. Els de ferro havien estat explotats a l’època de les fargues, vers els segles XVII o XVIII.

A Toses s’hi fa una fira de caça, pesca i natura el segon cap de setmana d’agost. Pel que fa a serveis el municipi disposa d’una pensió i residències casa de pagès.

El poble de Toses

El poble de Toses (61 h el 2005), a l’W del terme, fou fortificat i envoltat de torres i murs amb espitlleres perquè el castell, del qual es conserven trossos de murs i se'n veuen fossars a l’indret anomenat els Castellassos, quedava lluny de la població. De les antigues fortificacions de Toses, seen veuen encara alguns vestigis a Cal Bernat i al dessota de la rectoria.

El poblet (1 444 m d’altitud), el més alt de la comarca, ha sofert molts contratemps i destruccions, a causa de la seva situació fronterera; així, consta que ja l’any 1794 els francesos cremaren 46 cases del poble. És un dels poblets més típics de la contrada, on el turisme hi comença a tenir una certa importància. Té les cases esglaonades a la falda de la muntanya, moltes de les quals han estat restaurades i recuperades com a segones residències. En destaca Can Serra, amb una interessant pallissa del 1858.

L’església n'és, sens dubte, l’element més remarcable, i es troba, juntament amb el seu cementiri, al damunt del poble, dominant la vall. Dedicada a sant Cristòfol, és un edifici del segle XI, d’una nau, acabada amb un absis senzill que sembla renovat al segle XII per la seva part superior. L’interior de l’església és arrebossat; té capelles obertes als costats de la nau. La façana té dues finestretes romàniques, i la seva porta conserva l’antiga ferramenta d’ornamentació, una mostra més dels treballs de forja de ferro d’aquesta zona. Té un notable campanar, rabassut i massís, d’un gran sòcol amb arcuacions llombardes i d’un pis superior, cobert a doble vessant, amb una gran finestra oberta i altres que es veuen tapiades, cosa que revela modificacions en la seva cobertura i segurament en l’altitud. L’interior no té ara cap peça remarcable; només hi ha unes pintures modernes, imitació lliure de la pintura romànica, que adornen l’absis.

D’aquesta església procedeixen, però, uns fragments del baldaquí romànic que han estat reconstruïts al Museu Nacional d’Art de Catalunya; s’hi veuen dos profetes i una sèrie d’animals o monstres en els paraments interiors, com una àguila bicèfala, un griu de tres caps, una sirena de doble cua, un llangardaix de sis potes, un elefant, un drac, etc. També es conserven al mateix museu una biga de baldaquí, unes pintures murals de l’absis, amb una representació del Pantocràtor, símbols dels evangelistes i dels apòstols, de trets negres damunt un fons monocrom, i dos fragments laterals d’un revestiment d’altar, amb Sant Pere que rep les súpliques d’una ànima acompanyada de Sant Pau i de l arcàngel Sant Miquel, que pesa les ànimes mentre discuteix amb el dimoni. Aquesta peça és de ben avançat el segle XIII, però de concepció romànica.

En aquesta església hom venerava també una notable Majestat romànica, perduda d’ençà de l’any 1936. Una tradició deia que procedia d’una capella dedicada a sant Salvador, situada a la caseria de Maians, prop de la collada de Toses, al lloc conegut per la Creu de Maians.

La festa major del poble se celebra el 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol, i també es fa festa per Santa Magdalena, el 22 del mateix mes; el Dilluns de Pasqua es fa una truitada popular organitzada només per a la gent del poble.

Altres indrets del terme

Nevà

El segon agregat més important de Toses és el poble de Nevà (52 h el 2005), l’únic que es troba a la banda oposada de la vall o pendent nord, a llevant del terme. El poblet presideix una vall gerda, a 1 207 m d’altitud. Una pista d’uns 4 km l’uneix amb Planoles. Històricament estigué sempre unit a Toses, però gaudia d’autonomia parroquial plena, i és d’un origen tan antic com Toses (l’hem vist esmentat, com Toses, el 819). Un petit noble propietari del lloc, Hug de Nevà, fou un conegut heretge càtar de la fi del segle XII. Altres cavallers cognominats Nevà apareixen com a feudataris de la vall de Toses.

Està format per un grupet de cases més o menys escampades i dues esglésies, o, més ben dit, una església i importants elements d’una altra: les ruïnes de l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol (en resta bona part del campanar romànic, i de l’edificació mateixa, vora el fossar), i la nova església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Carme i a Sant Cristòfol, que té també un campanar airós i quadrat. Hi ha els masos de Can Canal i Can Baldric.

La festa major de Nevà és en commemoració de Sant Cristòfol, però per tal de no coincidir amb la de Toses se celebra el segon dissabte de juliol. El 13 d’octubre se celebra la festa de Sant Grau.

Dòrria

El tercer nucli o poble, per la seva importància històrica, és el de Dòrria (1 550 m i 16 h el 2005), situat al damunt de la carretera N-152, en un coster sobre la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc. Es troba a uns 5 km al NE de Toses, i és un poblet de poques cases i molta aigua, que és objecte d’una revitalització gràcies a la reconstrucció d’antigues cases i la construcció de noves per a estiuejants i per a gent que aprofita la seva situació per a desplaçar-se des d’allí a l’estació d’esquí de la Molina.

La parròquia apareix amb el nom de Duaria l’any 819. El 7 de juliol de 903 el bisbe Nantigís d’Urgell hi va consagrar una església nova, dedicada a sant Víctor. En el document, el poble és esmentat amb el nom de Doriga.

L’església que hi ha a Dòrria és un edifici romànic, modificat i sense absis, amb l’interior enguixat, però de línies boniques i fàcil de restaurar. Té també un campanaret cap a ponent, i es veu que el seu portal de migdia ha estat molt modificat i desplaçat.

Al principi del segle XIV era una parròquia notable, tan important com Toses, Bruguera o Ventolà, però la crisi demogràfica de la segona part del segle la deixà tan despoblada, que els comtes del Pallars, senyors de la baronia de Toses, el 1371 deslliuraven els pocs homes que hi restaven de censos i tributs, per tal que no abandonessin el lloc.

Els regidors del municipi de Toses es reunien aquí als segles XVII i XVIII. Al seu terme destaquen les masies de Cal Tit i Cal Bernat.

La festa major de Dòrria s’escau el 24 de juny i, per Sant Víctor, el 28 de juliol, també se celebra una festa.

Fornells de la Muntanya i Espinosa

Fornells de la Muntanya (27 h el 2005) és un altre petit nucli, a 1 280 m d’altitud, al centre del terme, amb una bonica església dedicada a sant Martí, tradicionalment sufragània de Dòrria. Aquesta església és romànica d’origen, però engrandida posteriorment, al segle XVIII: l’absis fou suprimit i es construí una nau més gran. Darrere el presbiteri hi ha la sagristia, adossada, sota el campanar d’espadanya. L’interior i la part de l’exterior és arrebossat. Per damunt del poblet s’escola una grossa torrentera, que recull les aigües dels cims de Dòrria i de la serra de Gorroblanc.

En aquest poble hi ha el Museu del Pastor, obra de Joaquim Gassó i Creuhet, que acull una col·lecció d’eines del camp i del món de la pastura. En efecte, és curiós veure els estris que es feien servir tant per a tractar directament el bestiar com els que es refereixen a l’entorn de la vida del pastor. També hi ha alguns animals dissecats.

Fornells de la Muntanya celebra la festa major el 29 de juny, festivitat de Sant Pere, i el 29 setembre la de Sant Miquel.

El veïnat d’Espinosa (7 h el 2005), aigua avall de Fornells de la Muntanya, a l’esquerra del Rigard, ocupa una posició una mica enlairada. És un grup d’unes quatre cases adossades, hi destaquen Cal Roquetes (1668) i Cal Pau. Antigament hi havia hagut la casa comunal de la baronia de Toses.

La història

Tota la vall de Toses tenia com a centre jurisdiccional el castell de Toses, ben documentat des del segle XIII, quan ja pertanyia als nobles cerdans cognomenats Urg o Urtx, que s’uniren als Mataplana pel casament de Galceran d’Urtx amb Blanca de Mataplana, efectuat abans del 1240. Amb el fill d’aquest matrimoni, Ramon d’Urtx, la vall de Toses, amb Dòrria i Campelles, passà a formar una de les batllies del gran domini dels barons de Mataplana. Aquest domini prengué, avançat el segle XIV, el nom de baronia de Toses. Més tard la baronia passà als ducs d’Híxar. De l’antic castell de Toses, regit per castlans que en reconegueren vassallatge als Mataplana i després als Pinós, es conserven trossos de mur, i se'n veuen fossars a l’indret anomenat els Castellassos, més amunt de la població de Toses. Des de l’emplaçament del vell castell es domina tota la collada de Toses, el coll de Castellar, Dòrria, la Roqueta del camí de Castellar i tota la part alta de la vall de Ribes.

La història posterior del terme es relaciona amb totes les vicissituds i els canvis de domini del gran lot territorial de les baronies de Pinós i de Mataplana, de la Portella i de la vall de Toses, que al segle XVII pertanyia als ducs d’Alba.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...