Fill de Miró, senyor de Tost, conquerí als sarraïns la vall d’Àger, les terres pròximes del Montsec i la Conca de Tremp (entre el 1030 i el 1040), i les defensà ardidament contra noves escomeses dels musulmans, que en dues ocasions (1041 i 1048) reprengueren Àger. Portà la frontera de les seves terres fins prop de Balaguer i ajudà el seu senyor Ermengol III d’Urgell en la croada de Barbastre (1064). Exercí després, juntament amb el vescomte de Castellbò, el govern del comtat urgellenc durant la minoria d’Ermengol IV. Morí vers el 1071 sense fills mascles, i el vescomtat del Baix Urgell o d’Àger passà al seu gendre Ponç Guerau de Cabrera, vescomte de Girona, marit de la seva filla Lletgarda. Una altra filla, Valença, fou la muller de Ramon IV de Pallars Jussà.