i Tots Sants | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tots Sants

catolicisme catol
Festa popular del calendari cristià, que se celebra l’1 de novembre, per commemorar tots els justs, canonitzats o no, que es troben al cel.

Celebrada, a l’Orient, en altres moments (els siríacs, durant el temps pasqual; els bizantins, el diumenge després de la Pentecosta), a Roma té com a origen la dedicació del Panteó, per Bonifaci IV (610), a la Mare de Déu i a tots els màrtirs (Sancta Maria ad martyres). Aquesta festa fou propagada per tot l’Occident sota Gregori IV (827-844). Dins el costumari cristià la festa de Tots Sants va envoltada d’antigues pràctiques populars i religioses, sovint barrejades amb la diada dels morts, que se celebra l’endemà, però que s’inicia la tarda del dia de Tots Sants amb la visita als cementiris, ja que litúrgicament el dia de difunts començava a la tarda del dia 1, amb l’ofici de vespres (les quals, d’altra banda, venien després de les segones vespres de la festa de Tots Sants). En l’aspecte popular aquest dia hom menja castanyes i panellets i era un antic costum de passar tres parts de rosari per als difunts i fer després la castanyada. En molts indrets les castanyades es feien i es fan públicament entorn de fogueres. És considerat també popularment el primer dia d’hivern, quan es treien els abrics i es vestien de llarg els minyons. La tarda i la vesprada era ja dedicada a commemorar els difunts amb captiris i àpats en alguns indrets (Eivissa) i a representacions teatrals típiques a les ciutats, com el Don Juan Tenorio de Zorrilla.

Llegir més...