Alain Touraine

(Hermanville-sur-mer, Baixa Normandia, 3 d’agost de 1925 — París, 9 de juny de 2023)

Sociòleg francès.

Formació i carrera docent

Estudià filosofia i història a l’École Normale Supérieure, on obtingué el càrrec de professor agregat en història el 1950. Posteriorment, el 1952, amplià estudis a la Universitat de Harvard (EUA). Des del 1956 exercí també la docència i la investigació a l’Amèrica Llatina. El 1965 obtingué el doctorat en sociologia. Fou membre, també, del comitè de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique (1950-57) i director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales des del 1970, dins del qual fundà el Centre per a l’Estudi dels Moviments Socials. Fou també professor a la Universitat de París-Nanterre (1966-69).

Camps de recerca, perspectiva i conceptes

Dedicat en un principi a l’estudi del moviment obrer i de les transformacions induïdes pels processos del treball, sota l’impacte del moviment del maig del 68, el Xile de Salvador Allende i Solidarność, la seva atenció es dirigí vers el canvi social entès de manera general, i n’analitzà les condicions d’aparició i desenvolupament, concretament en les societats que anomenà postindustrials. Concebé també un mètode d’anàlisi que anomenà sociologia de l’acció pel qual els actors col·lectius creen, modifiquen i entren en conflicte amb les normes socials establertes. Posteriorment emfatitzà la noció del subjecte com a agent principal del canvi social.

És un autor sovint reivindicat per l’esquerra francesa, d’alguns altres països europeus (especialment a l’Estat espanyol) i de l’Amèrica Llatina.

Obres destacades

  • Sociologie de l’action (1965)
  • La conscience ouvrière (1965)
  • La société post-industrielle (1969)
  • Production de la société (1973)
  • Pour la sociologie (1974)
  • L’après-socialisme (1980)
  • Critique de la modernité (1992)
  • Qu’est-ce que la démocratie? (1994)
  • Pourrons-nous vivre ensemble? Égaux et différents (1997)
  • Comment sortir du libéralisme (1999)
  • Un nouveau paradigme. Pour comprendre le monde d’aujourd’hui (2005)
  • Le monde des femmes (2006)
  • Penser autrement (2007)
  • Après la crise (2010)
  • Carnets de campagne (2012)
  • La fin des sociétés (2013)
  • Nous, sujets humains (2015)
  • Le Nouveau siècle politique (2016)
  • Défense de la modernité (2018)

Guardons

  • Oficial de la Legió d’Honor
  • Orde del Mèrit del govern francès
  • Doctor honoris causa per nombroses universitats europees i americanes
  • Premi Príncipe de Asturias de comunicació i humanitats (2010)