i Tournai | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Tournai

Nom flamenc deDoornik (nl)
Bèlgica
Nom flamenc deDoornik (nl)
Tournai La catedral de Nôtre-Dame
© OPT / J.P. Rémy
Ciutat de la província d’Hainaut, Bèlgica, a la riba de l’Escalda.
Població: 
68.086 h
[est 1995]

Important centre d’indústria tèxtil, té també indústries químiques i mecàniques i adoberies. Antiga capital del poble nervi, més tard fou dominada per Roma, que l’anomenà Tornacum . Presa pels alans (406) i pels francs salis (431), aquests la feren capital del regne merovingi. Seu episcopal (segle VI), passà al regne franc arran del tractat de Verdun (843). Més tard depengué del comtat de Flandes. El 1187 fou incorporada al reialme francès. Part de l’Imperi (1489), el 1518 fou recuperada per Francesc I de França, però l’emperador Carles V la reconquerí (1521) i, pel tractat de Madrid (1526), obligà aquell a renunciar-hi. Ocupada successivament per diverses potències, el 1795 ho fou per la França revolucionària. El Congrés de Viena la integrà (1815) al regne dels Països Baixos, i el 1830 passà al de Bèlgica.

Entre els monuments, l’edifici més important és la catedral de Nôtre-Dame: iniciada a la fi del segle X, té parts romàniques (la nau i el creuer) i gòtiques (els braços del creuer i el cor). També són interessants l’església de Saint-Nicolas (del segle XII, bé que reformada recentment), la de Saint-Quentin (segles XII-XIV) i la de la Madeleine (s. XIII). Entre els edificis civils es destaquen el beffroi (segle XII), de l’ajuntament, refet al segle XVIII, i el mercat de teixits, renaixentista, reconstruït a la darreria del XIX. Tournai tingué importants escoles de pintura (segle XII) i de pintura (segle XV), així com tallers de tapisseria (segles XIV-XVI). El 1751 hi fou fundada una manufactura de porcellana.

Col·laboració: 
TMT / CaA / NCC
Llegir més...