Fill de germanistes, estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i s’especialitzà en l’obra de Kant. En retornar a França, no superà les oposicions per a exercir l’ensenyament públic (agrégation) i aleshores es dedicà professionalment a la ràdio i la televisió. Posteriorment féu traduccions de l’alemany per a l’editorial Plon. Iniciat tardanament en la literatura, la seva primera novel·la Vendredi ou les limbes du Pacifique (1967), una recreació del relat de Robinson Crusoe, tingué una gran repercussió, com també les tres següents, al·legories de rerefons filosòfic construïdes sobre el seu gran coneixement de la mitologia clàssica i popular i de la Bíblia: Le roi des aulnes (1970, premi Goncourt i versió cinematogràfica de Volker Schlöndorff el 1996), combinació del mite infantil de l’ogre i del personatge de sant Cristòfol; Les météores (1975), inspirada en mites diversos sobre els bessons, i Gaspard, Melchior et Balthazar (1980), sobre la història bíblica dels Reis d’Orient. Cal esmentar també Gilles et Jeanne (1983), La goutte d’or (1985) i Eléazar ou la source et le buisson (1996). També és autor de reculls de contes (Le coq de bruyère, 1978; La fugue du Petit Poucet, 1979; Pierrot ou les secrets de la nuit, 1979; Barbedor, 1980; Le médianoche amoureux, 1989; Sept contes, 1998), d’assaigs filosoficoliteraris (Le vol du vampire, 1981; Célébrations, 1999; Le miroir des idées, 1994; Journal extime, 2002) i del volum autobiogràfic Le vent Paraclet (1977). Gran aficionat a la fotografia, fou impulsor del Festival Internacional de Fotografia d’Arles (1970), publicà assaigs sobre aquest art (Le crépuscule des masques, 1992) i texts per a àlbums com Des clefs et des serrures (1979) i Vues de dos (1981). Membre de l’Académie Goncourt des del 1972, hi renuncià el 2009. Encapçalà iniciatives per a reconciliar francesos i alemanys després de la Segona Guerra Mundial i estigué al centre d’algunes polèmiques per les seves opinions sobre alguns temes, com ara l’avortament.