Situada a la confluència de les valls del Loira i del Cher, constitueix l’encreuament històric de les vies de comunicació París-Aquitània i Lió-Bretanya. Hi predomina el sector terciari: a part ésser el centre turístic més important de la vall del Loira, és un mercat agrícola diversificat i també centre de redistribució de carbó, adobs i productes petrolífers i semimanufacturats. La indústria comprèn les construccions mecàniques, boles de rodament de coixinets, cables telefònics, etc. El sector industrial experimenta una certa intensificació a causa de la descentralització de l’àrea de París. Centre d’ensenyament superior. És seu de bisbat catòlic. Capital dels turons, els romans l’anomenaren Caesarodunum, i també (s. V) Civitas Turonum. Seu episcopal al s. III, Martí de Tours en féu un centre religiós de prestigi. Els visigots l’ocuparen a la darreria del s. V, però l’any 507 fou conquerida pels francs de Clodoveu. En temps carolingis fou molt pròspera, i Alcuí hi organitzà una escola claustral molt cèlebre. A la baixa edat mitjana s’hi desenvolupà una florent indústria sedera. Escenari de sagnants lluites religioses al s. XVI, la revocació de l’edicte de Nantes afectà la seva prosperitat. Pel desembre del 1920 hi fou celebrat el congrés de Tours, del partit socialista francès, en què fou aprovada l’adhesió a la Tercera Internacional i es produí l’escissió que donà origen al partit comunista francès. La ciutat conserva ruïnes del període gal·loromà i restes de muralles medievals. De l’antiga basílica de Saint-Martin (s. XI, bé que el seu origen es remunta al s. IV) només resta la capçalera, amb capelles radials. L’edifici més important és la catedral de Saint-Gatien, gòtica (s. XIII-XVI), amb magnífica façana i vidrieres. Són de destacar també les esglésies de Saint-Julien (s. XIII), Saint Saturnin (s. XV) i Notre-Dame la Riche (s. XVI). Al palau episcopal (s. XVII-XVIII) radica el Musée des Beaux Arts. Conserva cases del s. XIII al XVI.