Mercedari, gaudí d’una gran fama com a organista. Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà, a imitació explícita de les de Tomás de Iriarte, Dècimes desbaratades... (1815, reeditades el 1843 i el 1874), en la línia entre erudita, barroquitzant i popularitzant freqüent al seu temps.