Graduat el 1936 per la Universitat de Duke, el 1939 obtingué el doctorat a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia de la Universitat de Berkeley. Treballà durant anys als laboratoris Bell a Nova York i a Nova Jersey, on durant la Segona Guerra Mundial desenvolupà aparells per a la navegació i per al radar. El 1949 s’incorporà a la Universitat de Columbia, on uns anys més tard fou nomenat director del Laboratori de Radiacions. El 1954 inventà el màser, un dispositiu per a l’estimulació de l’emissió de radiacions de microones, per la qual cosa rebé el premi Nobel de física l’any 1964, compartit amb Nikolaj G. Basov i Aleksandr M. Prokhorov. Poc temps després, juntament amb Arthur L. Schawlow, aplicà la mateixa tècnica a les ones lumíniques, que fou l’origen del làser, desenvolupat anys després. Posteriorment, es dedicà a la radioastronomia, i el 1985 dirigí l’equip que identificà un forat negre massiu al centre de la Via làctia. Membre de l’Acadèmia Americana de Ciències, l’any 2005 rebé el premi Templeton, atorgat a les contribucions per a aproximar ciència i religió.
Charles Hard Townes
© Fototeca.cat
Físic nord-americà.