i Francesc Trabal i Benessat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Trabal i Benessat

Literatura
Francesc Trabal i Benessat
© Fototeca.cat
literatura lit
Periodista i escriptor.
Sabadell, Vallès Occidental, 1899 — Santiago de Xile, 1957

Membre del grup anomenat Colla de Sabadell, amb Joan Oliver i Armand Obiols. Viatger i inquiet, es destacà per les seves actituds crítiques i humorístiques, pròximes al dadaisme. Redactor i director del Diari de Sabadell , col·laborà en La Veu de Catalunya , La Publicitat , Mirador , etc. Fundà, amb altres membres del grup, l’editorial La Mirada, que s’inicià amb un llibre seu d’acudits, L’any que ve (1925), il·lustrat per ell mateix i per altres artistes. En les seves novel·les — L’home que es va perdre (1929), Judita (1930), Quo vadis, Sànchez? (1931), Era una dona com les altres (1932), Hi ha homes que ploren quan el sol es pon (1933) i Vals (1936), que obtingué el premi Crexells aquest mateix any—, així com en la seva comèdia Els mediocres (1929), remarca la buidor i la insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant, amb un humor que tendeix a l’absurd, a l’estirabot i a la sorpresa, típic de la literatura avantguardista. Durant la guerra, es traslladà a Barcelona, on menà una intensa activitat com a membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, secretari de la Institució de les Lletres Catalanes, organitzador de les Biblioteques del Front, col·laborador a Meridià i a altres revistes, etc. En acabar la guerra civil, s’exilià a França i, més tard, a Xile, on creà l’Instituto Chileno-catalàn de Cultura, col·laborà a Germanor , a La Nostra Revista dels catalans de Mèxic, i publicà la novel·la Temperatura (1947), obra ambiciosa i controvertida, força criticada pels especialistes. S'adherí des dels primers moments a l’Agrupació Patriótica Catalana de Xile i fundà una gaseta radiofònica de caràcter literari que es constituí en l’òrgan d’enllaç entre la cultura catalana i la xilena. Amb Joan Oliver i Xavier Benguerel, fundà l’editorial El Pi de les Tres Branques. Promotor cultural, durant diversos cursos fou director del PEN Club de Xile, en el qual, s’havia establert, per la seva intervenció, la secció catalana amb personalitat nacional. En aquest país, fundà i dirigí també una editorial de llibre infantil que hi fou considerada innovadora en el ram. Entre altres activitats culturals, fou promotor i creador de la setmana literària, féu audicions de ràdio sobre literatura i exercí com a gerent de l’editorial American Playbook.

Col·laboració: 
JCV
Llegir més...