Les Trade Unions (de trade, ofici, i union, unió) inicialment eren sindicats d’obrers qualificats, agrupats per oficis (“vell unionisme”), dotats d’un fons d’assegurances mútues i sovint oposats als obrers no qualificats. Començaren a tenir importància a partir de mitjan s XIX, després d’obtenir la llibertat d’associació i després del fracàs del cartisme. Les Trade Unions més importants eren la dels mecànics (1850), dels fusters (1852) i, a partir del 1865, dels miners i dels obrers tèxtils. Els delegats de les diferents Trade Unions es reunien anualment en congressos, el primer dels quals fou celebrat a Manchester l’any 1868. A partir del 1885 començà a prendre força el “nou unionisme”, que agrupava obrers sense qualificació o amb poca i sobre la base de la indústria i no pas de l’ofici. El 1906 sorgí el Labour Party, com a expressió política de les Trade Unions, les quals s’orientaren cap a la consecució de convenis col·lectius. Després de la Primera Guerra Mundial, el nombre d’adherents augmentà espectacularment (de 4 milions el 1915 a 8 milions el 1920), i fou creat un consell general de les Trade Unions. En desencadenar-se la Segona Guerra Mundial les Trade Unions col·laboraren en l’esforç de guerra participant en diversos organismes paritaris creats pel govern. A partir del 1945 han donat suport, en general, als diferents gabinets laboristes que han governat el país. Durant els anys vuitanta, les TU perderen força a conseqüència de la política laboral del govern de la primera ministra, que des que arribà al poder el 1979 imposà mesures d’austeritat i reduí la força dels sindicats tot suprimint el 1982 la sindicació obligatòria i la convocatòria de vaga sense consultar les bases. La vaga minera del març de 1984-85, que finalitzà davant la negativa a negociar per part de Margaret Thatcher, erosionà encara més les TU. Amb una pèrdua important d’afiliats, el nou secretari Norman Willis (al capdavant de l’organització des del 1984) propugnà el 1990 l’anomenat new realism, impulsada pel líder laborista Neil Kinnock basada, que abandonava les doctrines més esquerranes. Willis fou rellevat en el càrrec per John Monks al seyembre de 1993. Aquest any, les TU tenien l’afiliació més baixa des de la Segona Guerra Mundial: 7,5 milions de membres.