Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial. Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat (91) a trenta-vuit anys. General de professió —molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior—, fou adoptat per Nerva (96), i el succeí a la seva mort (98). Un dels seus principals col·laboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura; Plini el Jove fou després un dels seus assessors. Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat; fou el primer provincià —bé que d’antiga soca itàlica— a atènyer la dignitat imperial, i sabé, certament, enriquir-la amb un conjunt de virtuts insòlites.
Durant el seu regnat hagué d’adoptar una política bel·ligerant: guerrejà contra els dacis (101-107) i els parts (113-117) i maldà assíduament per assegurar les fronteres de l’Imperi, que eixamplà amb les cinc noves províncies de Dàcia, Aràbia, Mesopotàmia, Assíria i Armènia i assolí la seva més gran extensió. L’emperador victoriós rebé els títols de Dacicus i Parthicus . Emportat sempre per la direcció de les guerres i el deler del bon governament de les províncies, viatjà molt, i no féu sinó breus estades a Roma (99-101, 102-105, 107-113); a despit de tot, es demostrà un gran administrador i cercà de sanejar les finances i la justícia, d’organitzar l’assistència social i l’educació dels infants pobres mitjançant els alimenta (una mena de beques d’estudi), d’augmentar el nombre de provincians (sobretot grecs i africans) en el senat i dels cavallers en l’administració, i de fomentar l’agricultura i el comerç amb les províncies.
Autor de nombrosos monuments i construccions públiques, com, a Roma, el fòrum de Trajà (112), el més bell complex arquitectònic de la capital, amb la columna Trajana (113), de diversos mercats, de la reestructuració dels ports d’Òstia i d’Ancona i de l’intent de dessecació dels maresmes Pontins, fou un emperador liberal, amant de la magnificència, culte, respectuós envers les tradicions republicanes, i meresqué, poc abans de la seva mort, el títol d' Optimus , un apel·latiu propi de Júpiter Capitolí. Fa, però, de mal saber què pensava l’opinió popular d’aquelles guerres inacabables (hom hagué de perseguir els qui es mutilaven per alliberar-se del servei militar). Endebades L. Licini Sura havia recomanat una política pacifista. Sigui com vulgui, gràcies al seu regnat el sentit de la grandesa romana i l’exaltació del principat adquiriren aleshores una vigoria incontenible. Amb Trajà, i ja des de Nerva, s’inaugura el “segle més feliç” (el s.egle II) de l’imperi Romà.