Fou portaveu de la idea d’un socialisme humanitari i federalista, ric de ferments cristians i morals. Exiliat durant el període feixista, publicà a l’exili diverses obres de lluita política: Il fascismo (1934), La scuola dei dittatori (1938). Estigué a Barcelona, el 1923, on fou empresonat per activista. Però el seu renom d’escriptor li prové, sobretot, d’algunes novel·les, com Fontamara (1930; traducció catalana de J.Fuster, 1967), Vino e pane (1937), Il seme sotto la neve (1940) i Il segreto di Luca (1956), que, dintre el gust de la narrativa verista, mostren situacions i ambients de zones de la Itàlia meridional, particularment endarrerides, en llur lent procés de redempció social.
Secondo Tranquilli
© Fototeca.cat
Escriptor i polític italià, més conegut pel pseudònim d’Ignazio Silone.