Ocupada antigament per ammonites, moabites i idumeus, fou seu de les tribus israelites de Gad, de Rubèn i part de Manassès, bé que només Acab (873-854 aC) i Jeroboam (783-743) aconseguiren d’integrar-la a Israel. Conquerida pels selèucides (~400 aC), formà part de l’imperi nabateu de Petra. Sota els asmoneus (143-63 aC) tornà a formar part de l’estat jueu. Integrà la província romana de Palestina (64 aC). Conquerida pels musulmans (637), esdevingué un dels sis regnes (regne de Karak) en què fou dividida la Síria sota els califes de Bagdad. En temps dels croats, constituí el principat llatí de Transjordània, amb capital a Karak. Amb la victòria de Saladí a Ḥaṭṭin (1187) contra Reinald de Châtillon, fou un emirat dependent dels soldans mamelucs d’Egipte. Annexada a l’imperi Otomà (s XVI), depengué del vilayet de Síria fins a la Primera Guerra Mundial, que fou ocupada pels britànics (1917), els quals en confiaren l’administració a l’emir haiximita Abdullah ibn Hussein. Reconeguda la independència (1923), l’oposició sionista aconsellà la constitució d’un protectorat britànic (1928). El 1949, juntament amb la Cisjordània, passà a constituir el modern regne de Jordània.