Tomas Gösta Tranströmer

(Estocolm, 15 d’abril de 1931 — Estocolm, 26 de març de 2015)

Tomas Tranströmer

© The Griffin Trust

Poeta suec.

Biografia

El 1954 publicà el seu primer recull i en 1954-58 col·laborà en la revista literària Upptakt. Compaginà l’activitat literària amb estudis de psicologia, que completà l’any 1956 graduant-se a la Universitat d’Estocolm, on els anys següents dugué a terme recerca en el seu camp. Exercí la professió en un centre per a delinqüents juvenils del 1960 al 1966, i posteriorment com a psicòleg laboral fins a la jubilació l’any 1990, en què un atac de feridura el deixà hemiplègic.

Obra

Influït pel surrealisme i per Erik Lindegren, és un dels principals autors de la lírica sueca actual. La coneixença i l’intercanvi d’impressions amb el també poeta nord-americà Robert Bly, traductor seu a l’anglès, és també un dels elements que han afaiçonat la seva obra, concisa i desproveïda de retòrica, que presenta una important dimensió metafísica.

El conjunt dels seus reculls inclou:

  • 17 dikter (‘17 Poemes’, 1954)
  • Hemligheter på vägen (‘Secrets en el camí’, 1958)
  • Den halfvärdiga himlen (‘El cel a mig fer’, 1962)
  • Klanger och spår (‘Finestres i pedres’, 1966)
  • Mörkerseende (‘Visió Nocturna’,1970)
  • Stigar (‘Viaranys’, 1973)
  • Östersjöar (‘Bàltica’, 1974)
  • Sanningsbarriären (‘La barrera de la veritat’, 1978)
  • Det vilda torget (‘El quadrat salvatge’, 1983)
  • För levande och döda (‘Per als vius i els morts’, 1991)
  • Sorgegondolen (‘La góndola de l’aflicció’, 1996)
  • Den stora gåtan (‘La gran endevinalla’, 2004)

Guardons

Rebé, entre d’altres, els següents premis:

  • Aftonbladet 1954, per 17 dikter
  • Petrarca-Preis 1981 de l’editor Hubert Burda (Alemanya)
  • Premi Nòrdic de l’Acadèmia Sueca 1991
  • Premi Horst Bienek 1992 de poesia (Alemanya)
  • Premi August de la Unió d’Editors Suecs 1996 per Sorgengondolen
  • Premi Nobel de literatura 2011