i imperi de Trebisonda | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

imperi de Trebisonda

història hist
Imperi fundat a Trebisonda, el 1204, arran de la conquesta de l’imperi d’Orient per part dels soldats llatins de la quarta croada.

Els germans Aleix i David Comnè, fills del sebastocràtor Manuel i nets de l’emperador Andrònic I Comnè, intentaren la conquesta d’Àsia. En no reeixir-hi, i amb el suport de llur parenta la reina Tàmar de Geòrgia, s’apoderaren (1204) de Trebisonda i prengueren el títol de Gran Comnè i d’emperador i autòcrata dels Romans i els noms d’Aleix I (1204-22) i David I (1204-a 1222), bé que hagueren de prestar vassallatge al soldà d’Iconi. Aleix I fou succeït pel seu gendre Andrònic I Gidos (1222-35), Joan I (1235-38), Manuel I (1238-63), Joan II (1280-97), Aleix II (1297-1330) i Aleix III (1349-90). Aquests monarques desenvoluparen una política d’equilibri, amb el suport de Bizanci, els turcs seljúcides i els mongols, per tal de conservar l’estat. L’amenaça otomana, però, no pogué ésser evitada gaire temps, i el 1456, sota el regnat de Joan IV (1429-58), l’imperi se sotmeté als turcs. El 1461 el rei David II (1458-61), germà de Joan IV, fou deportat a Tràcia, després del saqueig de Trebisonda, i morí decapitat al cap de dos anys. La seva mort i la de sis dels seus set fills (un aconseguí de passar a Morea, on fundà una línia del llinatge) assenyalà la fi de l’imperi dels Grans Comnè (1463).

Col·laboració: 
AES
Llegir més...