El 839 ja hi havia vida comunitària. Tradicionalment hom ha cregut que s’hi instal·là la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del s IX. Després d’unes escomeses islàmiques durant el s XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell; aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus. El 1097 rebé dels comtes una nova dotació. La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia de vuit membres. El 1257 el bisbe d’Urgell aconseguí la supressió de l’ardiaconat de Tremp i la incorporació de les seves rendes a la mesa episcopal. Els canonges passaren a ésser proveïts pel bisbe i reberen notables compensacions econòmiques per la seva renúncia. Una nova concòrdia entre el bisbe d’Urgell i el capítol de Tremp del 1312 fixava el nombre de 8 canonges i establia les porcions i rèdits. El 1391 entraren a formar part de la comunitat quatre beneficiats, i arribaren a ésser-ne 24 a la fi del s XVIII. Entre el 1638 i el 1642 fou construïda l’església actual (el campanar actual, del 1909, substituí l’antic d’espadanya). Conserva la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors, patrona de la ciutat, talla de fusta gòtica de 2 m d’alçada (primera meitat del s XV). La comunitat era considerada secular i col·legiata des del s XV; per això no l’afectà la secularització canonical del 1592. Fins al concordat del 1852 un canonge tenia la cura d’ànimes, i la resta participava del cor i de les porcions canonicals. Després hom suprimí la col·legiata, que passà a cura d’un arxipreste.
Vista de la col·legiata de Santa Maria de Valldeflors de Tremp
© Arxiu Fototeca.cat