i Trentino-Alto Adige | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Trentino-Alto Adige

Nom alemany delTrentino-Süd-tirol (de)
Nom alemany delTrentino-Süd-tirol (de)
Regió administrativa del N d’Itàlia, situada entre la Llombardia a l’W i el SW, el cantó suís dels Grisons a l’W, el Vèneto al SE i l’E i el Tirol austríac al N.
Població: 
918.728 h
[1996]
Extensió: 
13.620 km2

La capital és Trento. Comprèn la regió alpina de la conca de l’Adige, la de l’Eisack i part de les del Brenta i Chiese. Administrativament, comprèn la província de Trento, que coincideix amb el Trentino (de parla italiana), i la província de Bozen, que coincideix amb el Tirol del Sud (de parla alemanya). La zona més muntanyosa constitueix la part més àmplia i massissa dels Alps italians, i és formada per un conjunt de grups cristal·lins, tots ells superiors als 3.000 m, entre els quals es distingeixen l’Ortler (3.899 m), els Alps de Vinschgau, els de Zillertal i de Pustertal i també part de l’Adamello. La resta de la regió correspon a la zona prealpina formada per roques sedimentàries, i entre els grups muntanyosos sobresurt el grup de les Dolomites, que accidenten el SE, compartides amb el Vèneto. El conjunt, doncs, apareix com una sèrie de massissos fraccionats i valls. El clima és de muntanya, amb una isoterma mitjana de 0°C al juliol a 3.000 m d’alt. A les valls abrigades i al sector més meridional el clima és més temperat, cosa a la qual ajuda la presència de la massa aquàtica del llac de Garda, la part més septentrional del qual correspon a la regió. És al sector meridional on es concentra principalment la població, que té una de les densitats més baixes de l’estat italià. L’agricultura es redueix a les zones baixes i planes, ja que el 75% del territori és ocupat pel bosc i les pastures. El principal conreu són les pomeres, seguit de les patates i la vinya. La ramaderia té importància, especialment el bestiar boví i, amb menys importància, l’oví. L’activitat industrial és escassa; sobresurt la metal·lúrgia i la maquinària; és rellevant la producció d’energia hidroelèctrica. Actualment, la principal font de riquesa és el turisme, que té en els esports d’hivern i en les diverses modalitats d’excursionisme les branques principals. Hi ha cinc parcs naturals. El territori correspon a la regió de la Venècia Tridentina creada després de la Primera Guerra Mundial i que el 1948 esdevingué regió autònoma amb un estatut especial i un parlament. Els conflictes entre les dues poblacions (italians i alemanys) han estat constants, i només obtingueren una certa treva arran de les concessions obtingudes del parlament italià per al Tirol del Sud l’any 1970.

Llegir més...