i Fernando Tarrida y del Mármol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Fernando Tarrida y del Mármol

història hist i relacions del treball rel treb
Anarquista.
l'Havana, 1861 — Londres, 1915

Enginyer, cap a 1879-80 es relacionà amb la societat lliurepensadora La Luz de Barcelona. Abandonà el republicanisme federal per a militar en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1882-85) i en el cercle La Regeneración. Molt amic d’Anselmo Lorenzo i influït per ell, col·laborà molt a Acracia (1886-88), El Productor (1887-93) i Ciencia Social (1895-96). Formulà la teoria de l'anarquisme sense adjectius per a superar la polèmica entre anarcocol·lectivisme i anarcocomunisme. Representà els anarquistes de la península a les conferències internacionals de París (1889) i de Brussel·les (1891). Implicat en el procés de Montjuïc (1896), pogué anar-se'n a l’estranger i, instal·lat a Londres, denuncià el procés amb Les inquisiteurs d’Espagne (1897) i els seus articles a Nineteen Century. Relacionat amb el moviment anarquista de l’Estat espanyol, col·laborà regularment en la premsa anarquista del país. Publicà, entre d’altres, Problemas transcendentales (1908) i Anselmo Lorenzo. Estudio crítico-biográfico (1915).

Col·laboració: 
PGa
Llegir més...