Fill de Bernardo Tasso, seguí el seu pare per diverses corts del nord d’Itàlia. Estudià a Pàdua i Bolonya i s’establí a la cort dels Este, a Ferrara, on serví successivament (1565-75) el cardenal Luigi d’Este i el seu germà el duc Alfons II. Des del 1575 començà a manifestar-se-li una crisi de consciència, que l’hauria de portar a la bogeria. Reclòs diverses vegades (la darrera a Ferrara, 1579-86), passà els últims anys (amb intervals) a Roma, on morí poc abans de la seva coronació poètica. Les seves poesies, designades genèricament com les Rime, constitueixen una obra oberta, sempre retocada, al principi de caire petrarquesc i després amb reminiscències clàssiques. Aminta (1573) és un drama pastoral, més líric que no pas dramàtic, ben conegut a la península Ibèrica per la traducció de J.de Jáuregui (1607). La seva obra cabdal és La Gerusalemme liberata, poema èpic en 20 cants i en octaves. Escrit entre el 1570 i el 1575, posteriorment revisat, fou editat el 1579 contra la seva voluntat (segons la primera redacció i titulat Goffredo) i després el 1581 amb la seva aprovació i títol actual. En realitat, més que un poema, és una novel·la, amb un esquema basat en temes amorosos (principalment les històries passionals de Rinaldo i de Tancredi), tenint com a fons episodis bèl·lics. Més tard (1587-92) en féu una refosa rígida, titulada La Gerusalemme conquistata (1593), que, per raó d’objeccions d’altri i escrúpols personals, dóna més relleu a l’acció de la conquesta de Jerusalem. Entre les seves obres menors cal citar l’epistolari i els escrits teòrics (qüestions de poètica i d’estètica), el Rinaldo (1562), poema cavalleresc regular (és a dir, amb un sol protagonista), 26 Dialoghi sobre temes filosòfics i morals, escrits durant la seva reclusió a Ferrara. Dels seus darrers anys són Il re Torrismondo (1586), segons el model de Sòfocles, però amb desenvolupament senequista, i Le sette giornate del mondo creato (1592-94), poema didàctic en hendecasíl·labs lliures.