i Giuseppe Tavani | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Giuseppe Tavani

lingüística ling i filologia filol
Romanista italià.
Roma, 1924

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma. Ha estat vicepresident (1979-85) de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, és soci fundador i vicepresident de l’Associazione Italiana di Studi Catalani i director de les col·leccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria. Ha investigat especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i ha treballat en l’elaboració i les aplicacions del mètode “ritmètic” per a la lectura dels texts poètics romànics medievals i moderns. Ha publicat nombrosos estudis: Repertorio metrico della lirica galego-portoghese (1967), Poesia catalana di protesta (1968), Preistoria e protostoria delle lingue ispaniche (1968), Raimon, canzoni contro (1971), Foix, Pere Quart, Espriu: tres maneres de fer poesia (1976), Methodologie et practique de l’édition critique des textes litteraires contemporains (1985), Breu història de la llengua catalana (1994) i Per una història de la cultura catalana medieval (1996). És membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Academia das Ciências (Lisboa), i doctor honoris causa per les universitats de Barcelona, Santiago de Compostel·la i Lisboa. L’any 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i l’any 2004 amb el Premi Internacional Ramon Llull, concedit per l’Institut Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Col·laboració: 
JBru
Llegir més...