i Giuseppe Tavani | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Giuseppe Tavani

Lingüística i sociolingüística
lingüística ling i filologia filol
Romanista italià.
Roma, 1924 — Roma, 22 de març de 2019

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma. Fou soci fundador i vicepresident (1978-85) de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador (1970) i president (1988-94) de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. L’any 1982 organitzà el Sisè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma. Dirigí les col·leccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria (1979). Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’elaboració i les aplicacions del mètode “ritmètic” per a la lectura dels texts poètics romànics medievals i moderns.

Publicà nombrosos estudis: Repertorio metrico della lirica galego-portoghese (1967), Poesia catalana di protesta (1968), Preistoria e protostoria delle lingue ispaniche (1968), Raimon, canzoni contro (1971), Foix, Pere Quart, Espriu: tres maneres de fer poesia (1976), Methodologie et practique de l’édition critique des textes litteraires contemporains (1985), Diccionari de les literatures medievals gallega i portuguesa (1993), Breu història de la llengua catalana (1994) i Per una història de la cultura catalana medieval (1996). Entre altres col·laboracions, participà en el Llibre blanc sobre la unitat de la llengua, del II Congrés Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1986).

Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1992) i de l’Academia das Ciências de Lisboa, i doctor honoris causa per les universitats de Barcelona, Santiago de Compostel·la i Lisboa. Fou guardonat amb el premi Catalònia de l’IEC (1986), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi Internacional Ramon Llull, concedit per l’Institut Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana (2004) i el premi Josep Maria Batista i Roca (2006) de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana.

Col·laboració: 
JBru
Data de revisió: 
2019-03-25
Llegir més...