Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan, que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí. Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroelèctrica de Tavascan, subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte.
Un airós pont de pedra medieval (romànic tardà del segle XIII) i un sol arc uneix les cases de banda i banda del riu de Tavascan, les més antigues. El pont, que fins el 1960 era l’únic que creuava el riu de Tavascan, s’assenta directament a base de pedra de pissarra lligada amb morter de calç. El poble s’ha eixamplat al llarg de la carretera. L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu i se situa en un replà enlairat; té una simple façana amb campanar de torre quadrada i el segon cos vuitavat, amb coberta piramidal.
Església de Sant Bartomeu de Tavascan
© Xevi Varela
Al sector més enlairat del poble hi ha les ruïnes del castell de Tavascan. Objecte d’excavació arqueològica des de l’any 2007, sembla que fou construït entre els segles XIII i XIV. La primera referència documental és del 1373, amb motiu d’un plet entre dos nobles de la zona per la seva possessió.
Aspecte de les restes del castell de Tavascan (2022)
© M. Pradas