El 839 era al centre religiós del pagus Xistabiense, dins la diòcesi d’Urgell; en depenien la resta d’esglésies i viles de la contrada. Sembla que s’havia establert sobre un nucli monàstic de tradició visigòtica. Amb el progrés de la repoblació tornà a la categoria de simple monestir, dins la diòcesi de Roda. El 1076 fou unit, amb el d’Ovarra, al monestir de Sant Victorià, on passaren arxiu i propietats. Dificulta el seu coneixement una sèrie de documents falsificats per a garantir els seus béns (entre els quals dos privilegis del rei de Pamplona Sanç II Abarca dels anys 962 i 987 garantint la possessió d’Organué i Sessentí). Una crònica del 1416 pretén que hom hauria dut a Taverna un braç de l’apòstol Pere procedent del Vaticà, suposada relíquia que convertí el monestir (priorat els darrers segles) en centre d’atracció pietosa. Resten només unes poques ruïnes d’edificacions, renovades al s XVII.