Miquel Joan de Taverner i de Rubí

(Barcelona, ? — Girona, Gironès, 1721)

Eclesiàstic.

Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès. Era canonge i ardiaca major de Tarragona i fou canceller del Principat des del 1689 i president de la sala primera de l’audiència de Barcelona als primers temps de Felip IV de Catalunya-Aragó. El 1699 havia estat nomenat bisbe de Girona. Per la seva adhesió a Felip IV tingué topades amb el Consell de Cent de Barcelona i se li atribuí un text anònim censurant la cort de 1701-02, per la seva manca de submissió a Felip IV. Quan Girona es declarà partidària de Carles d’Àustria (1705) s’exilià a Perpinyà, des d’on mantingué molta correspondència amb els fautors dels Borbó. Havent retornat al país el 1711, gaudí del favor reial i el 1717 reuní un concili provincial a Girona, en absència del metropolità de Tarragona, que edità el 1718. En ell dividí el bisbat de Girona en 57 districtes, que es repartiren les 340 parròquies del bisbat per a celebrar-hi les conferències morals per als sacerdots cada mes, divisió que es mantingué per a altres aspectes administratius. El 1720 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, d’on prengué possessió, però a causa d’una malaltia restà a Girona, on morí al cap de poc temps.