i Tavernes Blanques | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tavernes Blanques

L’església de Tavernes Blanques
© Fototeca.cat
Municipi de l’Horta del Nord, a la dreta del barranc de Carraixet.
Població: 
9.351 h
[2009]
Extensió: 
1 km2

El terme, molt petit, és totalment pla, en terrenys al·luvials. La part no edificada és regada amb aigua del Túria a través de la séquia de Rascanya i és dedicada a conreus intensius (hortalisses). És important la cria de bestiar, especialment boví i porcí, en règim d’estabulació, i que dóna lloc a una important indústria d’escorxadors i fabricació d’embotits. Són importants les activitats industrials derivades de l’agricultura (sucs i conserves, pinsos), la fabricació de begudes refrescants i darrerament s’hi ha establert una empresa de fabricació d’objectes de porcellana. Hi ha també fabricació de mobles i empreses metal·lúrgiques. El 54% de la població activa treballa en la indústria, el 38% en el sector terciari i només el 3% es dedica a l’agricultura. El desenvolupament industrial i la proximitat de València (ciutat de la qual forma pràcticament un barri) han motivat un fort creixement demogràfic. El poble (9 207 h agl [2006], taverners ; 15 m alt.) és a la dreta del barranc de Carraixet, sobre la carretera de Barcelona a València. L’església parroquial de la Santíssima Trinitat és obra del s. XVII (la parròquia fou creada el 1631 amb part dels termes de la de Sant Llorenç de València i la de Carpesa). La jurisdicció del lloc fou de la senyoria del monestir de Sant Jeroni de Cotalba i després de la de Sant Miquel dels Reis.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...