Vinculat de molt jove als cercles avantguardistes del seu país, viatjà a Alemanya, on conegué Brecht i Piscator, que influïren decisivament en la seva concepció del teatre. El caràcter crític de les seves obres l’enfrontà amb el règim soviètic, que el féu empresonar i afusellar. Cal esmentar Zeml’ja dybom (‘La terra s’alzina’, 1923), Protivogazy (‘Màscares de gas’, 1924) i Ryči Kitaj! (‘Braola, Xina!', 1926). Escriví també assaigs en els quals propugnà una literatura documental que reflectís acuradament les contradiccions socials.