Comprèn la vall de l’Agudo i part de la vall del Zadorra, i és separat de la conca d’Àlaba per les muntanyes de Vitòria. Forma un municipi de 1 109 h [est 1986], amb capital a Treviño, i molts petits nuclis subsidiaris. El domini original sembla que fou fundat per Lope Laínez, ric home de Vitòria, el 1160, i, ampliat el 1194 pel rei Sanç de Navarra. Inicialment pertanyia a Àlaba, fins que fou conquerit, amb Vitòria, pel rei Alfons VIII de Castella (1200), Joan II li concedí els furs de Logronyo (1417), i poc després concedí el títol de comte de Treviño (1453) a Diego Gómez Manrique de Lara, adelantado i notari major del regne de Lleó, que ja n'era senyor. Dels Manrique de Lara passà als Cárdenas, als Ramírez de Arellano, als Lancaster, als Ponce de León, als Hurtado de Mendoza, als Fernández de Velasco, als Guevara, als Portocarrero, als Guzmán, als Zabala, als García-Sancho i als Travesedo.