Milità dins el carlisme i se'n sortí pel seu nacionalisme. S'incorporà a Unió Democràtica de Catalunya, poc després d’ésser fundada, i formà part del seu comitè de govern. Durant la guerra en fou secretari general. Després del juliol del 1936 fou un dels principals organitzadors, d’acord amb el cardenal Vidal i Barraquer, d’una xarxa d’ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats. Tenia el despatx a la delegació d’Euskadi a Barcelona, i el 1937 Manuel de Irujo, ministre de justícia, li proposà de dirigir un comissariat de cultes. Declinà l’oferta, però fou l’ànima d’una operació de contactes de la República amb Roma per refer les relacions. Des de París establí relació amb Vidal i Barraquer, i especialment amb el cardenal Verdier. La lentitud de la negociació i la impaciència d’Irujo feren que aquest rompés amb Trias, el qual s’exilià a París el 1939, on fixà la seva residència. Des de l'exili, creà a la Catalunya Nord el Comité National Catholique de Secours aux Réfugiés d'Espagne, juntament amb Maurici Serrahima i Ferran Ruiz, i amb la col·laboració dels quàquers, ajudà més de 26.000 persones, alliberant-les dels camps de concentració de la França ocupada pels nazis en ser contractats com a mà d'obra qualificada. Després es dedicà a obres assistencials del Tercer Món, mitjançant organismes catòlics internacionals. L'any 2021 s'estrenà el documental Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català, dirigit per Mar Llanas.
Josep Maria Trias i Peitx
© CCMA
Polític.