La jurisdicció pertanyia perpetualment al bisbe de Girona. Malgrat l’oposició del braç eclesiàstic, es mantingué, secundat pels altres dos braços, en les corts de 1554, 1559 i 1702. El bisbe de Vic era el jutge de les apel·lacions contra les sentències dictades pel bisbe de Girona. El decret de Nova Planta el mantingué expressament, juntament amb les altres jurisdiccions eclesiàstiques. L’any 1835 l’estat deixà de reconèixer les jurisdiccions dels bisbes de Girona i de Vic.