i Trieste | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Trieste

Ciutat
Itàlia
Capital de la regió de Friül-Venècia Júlia i de la província homònima, al Friül, Itàlia.
Població: 
205.535 h
[est. 2011]

És el port més important d’Itàlia després del de Gènova, situat al fons del golf de Trieste. El desenvolupament de la ciutat, que s’aixeca sobre un promontori de la costa, s’inicià al començament del s. XVIII, en obtenir la categoria de port franc, i s’afermà com a port de trànsit fins que fou obert el canal de Suez. S'hi ha desenvolupat també l’activitat industrial, sobretot en les branques de la siderúrgia, les drassanes, el refinatge de petroli i de productes químics. Té universitat. S'hi celebra una fira de mostres internacional. Habitada originàriament pels celtes, l’antiga Tergeste fou colònia romana (s. II aC), fortificada per August (32-33 aC). Després de la caiguda de l’imperi Romà, passà a poder dels gots, bizantins, longobards i francs. Seu episcopal (948) i municipi lliure (1060), caigué sota el domini de Venècia (1202), bé que conservà el seu govern intern. El 1382 passà al domini dels Habsburg. Pròspera al s. XV, fou la principal sortida a la mar d’Àustria. Ocupada pels francesos durant les guerres napoleòniques, el 1813 tornà al domini d’Àustria, que li concedí un estatut de ciutat província autònoma (1850). Nucli de l’irredentisme, s’alçà contra la dominació austríaca i fou ocupada per Itàlia (1918), de la qual passà a formar part. Al final de la Segona Guerra Mundial fou ocupada per Iugoslàvia, fins a l’arribada dels aliats. Fou capital de l'estat lliure de Trieste, creat pel tractat de pau de París (1947), que comprenia la ciutat i una petita zona des de Duino fins a Cittanova (Novigrad), i fou dividit en dues zones: la zona A, al N, administrada pel Regne Unit, França i els EUA, en la qual era inclosa la ciutat de Trieste, i la zona B, al S, administrada per Iugoslàvia. El tractat de Londres (1954) posà fi a l’estat de Trieste: la zona A passà a formar part d’Itàlia, i la zona B, de Iugoslàvia. El 1975 Itàlia i Iugoslàvia signaren prop d’Osimo un tractat que finí la qüestió fronterera de Trieste i un acord de cooperació econòmica, pel qual hom creà una zona industrial lliure d’uns 20 km2, a totes dues bandes del límit de l’àrea de Sesana-Fernetti —a la qual Trieste pertany—. La zona, aprovada per la CEE, quedà administrada per un comitè mixt de sis membres.

Col·laboració: 
TMT / GSch / JGI
Llegir més...