i Josep de la Trinxeria | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep de la Trinxeria

Història
història hist
Guerriller.
Prats de Molló, Vallespir, aprox. 1630 — ?, després del 1689

Era pagès. Exasperat pels abusos de l’impost sobre la sal, i contrari al domini francès del Rosselló, prengué les armes contra els ocupants (1666) i esdevingué aviat el cap d’un grup de guerrillers. Dirigí la revolta dels angelets i assolí victòries damunt els francesos a Arles i a Prats de Molló, on entrà el 1670 i féu alliberar el guerriller Joan Miquel Mestre, mitjançant el segrest de la muller i els fills del batlle del poble. En augmentar el nombre dels seus seguidors, que anomenà miquelets, pogué apoderar-se de Ceret fins que la presència d’un nombrós exèrcit francès l’obligà a passar la frontera amb el seus homes i posar-se al servei de l’exèrcit de Carles II de Castella i Catalunya-Aragó, aleshores en guerra contra França, bo i aprofitant les disposicions favorables del capità general Francesco di Tuttavilla, duc de San Germano, a la recuperació del Rosselló i Cerdanya per als catalans. El 1674 esperava l’inici de la conspiració de Vilafranca de Conflent per entrar-hi, però hagué de retirar-se davant el seu fracàs. D’acord amb el guerriller Lambert Manera continuà hostilitzant l’exèrcit francès al Rosselló fins a la fi de la guerra, en què arribà prop de Perpinyà i assolí èxits com el de Banyuls (1675). En aquesta època operava en contacte amb Josep Boneu, governador militar de Maçanet de Cabrenys. Retirat al Principat en ésser signada la pau, tornà a actuar en les guerres subsegüents contra França (1684 i 1689).

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...