Protegit pels papes Lleó X i Climent XII, s’erigí en àrbitre de totes les qüestions literàries. En la seva Arte Poetica (1529-62) establí amb models aristotèlics una rígida normativa per als gèneres literaris i aplicà aquests principis a tota la seva obra, com a la tragèdia Sofonisba (1524), les Rime volgari (1529), el poema èpic L’Italia liberata da’ Gotti (1527-47) i la comèdia I simillimi (1548). En qüestions lingüístiques, sostingué, contra P.Bembo, la creació d’una llengua italiana formada per la fusió dels diversos dialectes.