Servidor d’Enric de Borbó, després d’una sèrie d’aventures ho fou del duc d’Orleans i del duc de Guisa. Sobresortí en poesia, amb obres com ara Plaintes d’Acante (1633), Les amours de Tristan (1638), Les vers heroïques (1648), etc, i sobretot en teatre, com les tragèdies Marianne (1636), La mort de Sénèque, la mort de Crispe (1645), la comèdia Le parasite (1653), etc. En prosa deixà una novel·la autobiogràfica, Le page disgracié (1642).