i Henri Troyat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Henri Troyat

literatura lit
Nom amb què és conegut l’escriptor francès d’origen rus i armeni Lev Tarasov.
Moscou, 1 de novembre de 1911 — París, 4 de març de 2007

Pertanyent a una família armènia de comerciants establerta a Moscou i exiliada amb la Revolució Russa, el 1920 fixà la residència a París, on completà els seus estudis i es llicencià en dret. El 1935, amb la primera novel·la Faux Jour guanyà el Prix du Roman Populaire i el 1938 obtingué el premi Goncourt per L’Araignée. Des del 1940 es dedicà integrament a la literatura. Autor de més d’un centenar d’obres, és especialment conegut per les seves biografies de personatges russos (Dostoïevski, 1940; Pouchkine, 1946; Tolstoï, 1965; Catherine la Grande, 1977; Ivan le Terrible 1982; Raspoutine, 1996; Marina Tsvetaena: L’éternelle insurgée, 2001, etc.) i els cicles novel·lístics de tema rus Tant que la terre durera en tres volums (1947-50), Les Semailles et les Moissons en cinc volums (1953-58) i La Lumière des justes en cinc volums (1959-63). Sobresurt també l’autobiografia Un si long chemin (1976). El 1959 fou nomenat membre de l’Académie Française, a més de Gran Creu de la Legió d’Honor, comanador de l’Orde Nacional de Mèrit i comanador de les Arts i les Lletres.

Llegir més...