Centre industrial, és famosa ja des del s. XVI pels gèneres de punt; fabricació de maquinària tèxtil, tallers de motocicletes i bicicletes. Seu episcopal (des del s. IX). Antiga capital dels tricasis, fou colònia romana (Augustobona). Prop de la ciutat, als Camps Catalàunics, fou vençut Àtila (451). Sota els comtes de Xampanya, la ciutat gaudí d’una gran prosperitat, va ésser centre comercial i financer i s’hi celebraren algunes de les fires de la Xampanya (s. XII-XIV). Fou capital de Joan II de Borgonya durant la guerra contra els armanyaguesos, abans d’instal·lar-se a París (1408). La guerra dels Cent Anys i la posterior revocació de l’edicte de Nantes per Lluís XIV (1685) empobriren la ciutat. Es recuperà al s. XIX gràcies a l’establiment de nombrosos alsacians (1871-72) i a l’expansió de les fàbriques de gèneres de punt. Entre els nombrosos edificis religiosos destaquen la catedral de Saint-Pierre et Saint-Paul, gòtica (començada el 1206, fou acabada al final del s. XIV), l’església de Saint-Urbin (s. XIII), la més important de la ciutat, també gòtica, amb magnífics vitralls, i les de la Madeleine (s. XIII), Saint-Jean (final del s. XIV), Saint-Pantaléon i Saint-Nicolas, aquestes dues del s. XVI, amb elements gòtics i renaixentistes. El principal edifici civil és l’ajuntament, del s. XVII. Té un Musée des Beaux-Arts.