Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada. Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó. Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular. A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies. La imatge respon a la representació de la theotokos; és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat i simetria. Prop de l’església hi ha un casal que es dreça sobre un roc just sobre el cingle.
Església de Sant Esteve de Tuixén
© CIC-Moià
A Tuixén hi ha el Museu de les Trementinaires, dedicat a aquest antic ofici i que forma part de la Ruta dels Oficis d’Ahir de l’Alt Urgell. Al juny se celebra la festa de les Trementinaires. Hom fa festa major el segon diumenge de setembre i és tradicional, a la nit, fer-hi el Cremat del Rom. Al diumenge més proper al 25 de juliol es fa un aplec a l’ermita de Sant Jaume i el segon diumenge d’octubre se celebra la festa del Roser.
El lloc de Tuixén (Tuxen) és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839. Coromines inclou el topònim en les llistes de noms d’origen preromà. La vila de Tuixén és mencionada diverses vegades en la documentació del segle X. Borrell II de Barcelona-Urgell la llegà a Santa Maria de la Seu, en el seu testament del 993. El 1007 el comte Ermengol I, pel seu testament, restituí a Santa Maria de la Seu la vila de Tuixén, que li havia lliurat el seu pare i que ell havia retingut injustament. La donació fou confirmada posteriorment per Ermengol II (1028) i Ermengol IV (1092). Fins a la fi de l’Antic Règim fou de la senyoria del capítol de la catedral d’Urgell. L’existència de dues esglésies al terme, a més de la parroquial de Sant Esteve, i les diverses vil·les que li són atribuïdes, revelen una importància i una densitat de població remarcables.
Tuixén havia format municipi propi fins que el 1973 fou annexat al de Josa de Cadí i es constituí el municipi actual. L’antic terme comprenia la capçalera de la vall de la Vansa, formada per la confluència de la de Josa i la de Mola.