i Ivan Sergejevii Turgenev | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ivan Sergejevii Turgenev

Nom transcrit al català d’Ivan Sergueievitx Turguenev
Nom transcrit al català d’Ivan Sergueievitx Turguenev
Ivan Sergejevic Turgenev
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor rus.
Or'ol, 9 de novembre de 1818 — Bougival, 3 de setembre de 1883

De família noble, començà la seva activitat literària els anys trenta, dins les tradicions postromàntiques, però es consolidà com a escriptor cap als anys quaranta, dins una línia més realista. Participà en els cercles literaris de tendència europeista de Peterburg, en els quals, principalment, es gestava l’escola realista. Després d’uns quants intents en prosa, aparegué el relat Khor i Kalinyč, el primer de la sèrie Zapiski okhotnika (‘Apunts d’un caçador’, 1852), que el féu famós, alhora que inicià tot un tipus de literatura sobre el poble rus, sobre les seves condicions de vida i sobre els seus trets de caràcter nacional. Conreà també el teatre, però excel·lí especialment en la novel·la i en el relat. Cal destacar Dnevnik lišnego čeloveka (‘Diari d’un home superflu, 1850), Mumu (1854), Rudin (1856), obra clau sobre els homes “superflus”, com eren anomenats els intel·lectuals conscients dels defectes de la societat en què vivien però incapaços de lluitar-hi en contra d’una manera eficaç, Dvor'anskoje gnedo (‘Niuada de gentilhomes’, 1860), Nakanune (‘La vigília’, 1862), Otcy i deti (‘Pares i fills’, 1862) —aquestes dues últimes novel·les són una interpretació personal de la nova generació d’homes progressistes, revolucionaris, que ell batejà amb el nom de “nihilistes"—, Dym (‘El fum’, 1867) i Nov’ (‘Terra verge’, 1876). Fou amic íntim de la cantant Paulina García-Viardot, el seu gran amor, amb la família de la qual passà molts anys a França, on es convertí en portaveu i propagandista de la literatura russa.

Col·laboració: 
HVF
Llegir més...