i Turíngia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Turíngia

Nom alemany deThüringen (de)
Alemanya
Nom alemany deThüringen (de)
Land d’Alemanya, situat al voltant de la selva homònima, entre el riu Werra a l’W i el Weisse Elster a l’E.
Població: 
2.491.119 h
[est 1997]
Extensió: 
16.171 km2

La capital és Erfurt. Situada a l’àrea de les Mittelgebirge, el relleu és moderat, i les altituds màximes no arriben als 1 000 m. El centre forma part de la conca de Turíngia, que recorren nombrosos rius, entre els quals destaca l’Unstrut. Al S hi ha la selva de Turíngia que enllaça amb la Francònia bavaresa. Al SW hi ha la depressió del Werra, i al SE, entre els rius Ilm i el Saale, s’estenen planes del Triàsic inferior i mitjà. La part nord correspon als límits meridionals del Harz. El clima és de predomini atlàntic lleument modificat pel relleu. Les temperatures mitjanes a l’hivern són al voltant dels 0ºC i a l’estiu, dels 16ºC. A les zones més altes aquests valors disminueixen tres o quatre graus. La pluviositat és abundant (uns 1 300 mm l’any), bé que en alguns punts és considerablement inferior (600 mm a la conca de Turíngia). L’agricultura es concentra a les conques de Turíngia, la depressió de l’Orla i a les planes del N. Els conreus principals són la bleda-rave sucrera, el blat, l’ordi, la civada, les patates i el tabac. A la riba del Saale i a les zones més baixes, on el clima és més temperat, hom conrea fruita i verdures. Hi ha ramaderia (bestiar boví i porcí) i explotació forestal. El 1992 l’agricultura aportava el 2% del PIB del land i ocupava el 5,6% de la població activa. De la mineria, destaca l’extracció de pissarres, potassa i urani. El sector industrial aporta el 34% del PIB i ocupa el 47% dels actius. Les principals branques són la fabricació de maquinària i vehicles, l’electrònica, els aparells de precisió (casa Zeiss, a Jena), el vidre i la porcellana, el tèxtil, la química i l’alimentació. Els centres industrials són a Erfurt, Gera, Jena i Weimar. Malgrat la seva diversitat i abundància, la indústria és en una forta crisi des del 1990, quan la reunificació i, amb ella, l’entrada al mercat lliure van posar de manifest la poca competivitat de gran part del sector industrial de l’antiga RDA. El 1992, el percentage d’aturats (sobretot de la indústria) assolia el 14,5%, mentre que la mitjana alemanya era del 6,6%. Turíngia és un dels länder menys poblats d’Alemanya (156,5 h/km2 el 1993). La població es concentra tot al llarg de la llenca central del land, on hi ha les principals ciutats: Eisenach, Gotha, Erfurt, Weimar, Jena, Gera i Altenburg. Al S destaca la ciutat de Suhl. Habitada per la tribu germànica dels turingis al segle IV, fou conquerida pels huns a la segona meitat del segle V. Després de l’any 500 els turingis establiren un vast regne des de les muntanyes Harz fins al Danubi. Com a resultat de la derrota del seu rei, Irminfrid, a Burscheidungen, al riu Unstrut, pels reis francs Teuderic I i Clotari I (531), el seu territori fou reduït de les muntanyes Harz a la regió de la selva de Turíngia i governat per ducs francs. Sant Bonifaci convertí els turingis al cristianisme. L’any 908 la marca de Turíngia, erigida, sota el govern d’un duc, per Carlemany contra els eslaus, fou presa pel duc Otó I de Saxònia (mort el 912), el fill del qual, el duc Enric I de Saxònia, esdevingué rei de Germània, i aturà la invasió magiar a Riade (933). En extingir-se la línia directa de la dinastia saxona (1024), els ludovingis, per mitjà de Lluís el Barbut, controlaren Turíngia. El net d’aquest, Lluís I de Turíngia, fou creat landgravi de Turíngia pel rei Lotari III (1130). El landgravi Enric I de Turíngia fou elegit rei de Germània en oposició a Conrad IV (1246), però morí l’any següent. Després d’una guerra de successió (1256-63), Enric III l’Il·lustre, marcgravi de Mísnia, de la dinastia de Wettin, investí el seu fill Albert com a landgravi de Turíngia (1265). Al segle XV Turíngia fou dividida entre la línia Ernestina de Saxònia, Hessen-Kassel i alguns petits estats (casa de Saxònia). Sota la República de Weimar fou creat un nou land de Turíngia, que comprenia la major part del país. El 1952 fou dividit entre els bezirke d’Erfurt, Suhl, Gera i Leipzig de la República Democràtica Alemanya. Amb la reunificació, els tres bezirke es fusionaren per constituir l’actual land de Turíngia.

Col·laboració: 
PJB
Llegir més...