Hagué de dedicar-se al comerç fins a la mort del seu pare. Format aleshores a Madrid com a pintor, anà a Roma (1865) en companyia de J.L. Pellicer. Allà s’establí i feu amistat amb Marià Fortuny, l’enterrament del qual pintà en un oli que és la seva obra mestra (1874; Museu d’Art Modern de Barcelona), de gran audàcia i capacitat de síntesi.
Pintà paisatges lluminosos, ben construïts i propers al primer impressionisme, però el seu nom ha restat lligat a obres detallistes d’un realisme anecdòtic i a pintures d’història tòpiques, com la sèrie catalanista —amb temes de Jaume I, Roger de Lloria, Fiveller, el príncep de Viana i Pere el Gran—, que pintà en 1885-86 per a M. Boada de Barcelona. Exposà a la Sala Parés de Barcelona, a Madrid, Nàpols, Torí, París i Viena.
Enterrament de Fortuny, de Ramon Tusquets i Maignon
© Fototeca.cat